L’arribada al TNC del projecte de La Veronal basat en La mort i la primavera de Mercè Rodoreda s’insereix en la febrada dels últims anys per aquesta obra que l’escriptora va deixar inacabada. L’expectació és màxima i per ara està empenyent de manera espectacular la venda del llibre: Club Editor assegura que ha multiplicat per cinc els exemplars que se’n venen habitualment.
Més enllà dels llibres propis de l’autora i dels que parlen sobre ella des de tots els angles, que ja formarien una bona biblioteca, la importància de la seva obra ha fet que s’hagi adaptat a molts formats que l’han duta més enllà de la pàgina impresa.
Lee también
De fet, podem començar parlant del futur, perquè el desembre que ve el CCCB inaugurarà Rodoreda, un bosc, una gran exposició comissariada per Neus Penalba –autora del llibre Fam als ulls, ciment a la boca (3i4, premi Octubre Joan Fuster), precisament entorn de la lectura de La mort i la primavera– que vol endinsar-se en tots els vessants de la seva vida, sumant el seu univers a l’escriptura i l’obra pictòrica, però també obres contemporànies, algunes també de nova creació.
En un altre format, fa pocs mesos l’Institut d’Estudis Catalans –hereva de la propietat intel·lectual de l’autora– va inaugurar un Espai Rodoreda que en una habitació amb materials audiovisuals i un seguit de mobles que li van pertànyer intenta recrear com va viure, a més de reobrir el jardí que duu el seu nom i on hi ha plantes relacionades amb ella.
Al desembre, el CCCB inaugurarà una gran exposició sobre l’escriptora: ‘Rodoreda, un bosc’
Com a escriptora que va patir en carn pròpia els avatars del segle XX, potser la televisió i el cinema van ser els mitjans que més difusió massiva li van donar, encara en vida seva, començant per l’adaptació d’Aloma que el 1997 va fer Lluís Pascual –en castellà– per RTVE, així com, sobretot, el 1982 –un any abans de la seva mort–, la pel·lícula de Francesc Betriu entorn de La plaça del Diamant, amb Sílvia Munt com a Colometa, i que més tard es va adaptar per televisió. La següent adaptació televisiva no va arribar fins al 2002, quan Josep Maria Benet i Jornet va adaptar sota direcció d’Orestes Lara la novel·la Mirall trencat per a TV3. Durant anys, Agustí Villaronga va intentar adaptar al cinema La mort i la primavera, que el fascinava, però no se’n va sortir, i el 2009 el projecte va ser objecte d’una exposició al Palau de la Virreina comissariada per Arnau Pons.
L’obra de Rodoreda ha tingut força impacte en el teatre, però curiosament les obres teatrals que va escriure han estat poc representades: en vida només va publicar una de les cinc que va completar, i la resta no va ser fins al 1993 que van emergir en el recull El torrent de les flors (3i4). Aquell mateix any, Calixto Bieito va fer una versió d’Un dia al Grec –reelaborada l’any següent al Mercat de les Flors–, mentre que Mario Gas va dur al Romea La senyora Florentina i el seu amor Homer, amb celebrades interpretacions de Rosa Novell, Pep Cruz i Rosa Renom. Sergi Belbel en va dirigir una nova versió el 2017, ja al TNC, on el 1999 es va estrenar una altra peça, potser la més arriscada, El maniquí, amb direcció de Pere Planella.
Entre d’altres, el TNC ha estrenat tres muntatges de ‘La plaça del Diamant’ i un de ‘La mort i la primavera’
De fet, el mateix TNC ha acollit unes quantes adaptacions rodoredianes. Podem destacar-ne tres de La plaça del Diamant: una de Joan Ollé el 2004 –estrenada a Peralada i amb temporada al Borràs; Ollé també va dirigir la versió en monòleg que el 2014 va estrenar Lolita Flores–, una adaptació de Benet i Jornet amb direcció de Toni Casares el 2007-2008 i, finalment, la darrera, a càrrec de Carlota Subirós, estrenada el 2023.
Cal esmentar, també, que durant el centenari de l’escriptora, el 2008, Dagoll Dagom va adaptar Aloma al TNC amb música d’Alfonso Vilallonga; Ricard Salvat, Un dia. Mirall trencat al Borràs i, al Mercat de les Flors, Subirós va fer Rodoreda, retrat imaginari, un muntatge d’evocació lliure amb Alba Pujol i ella mateixa. No podem oblidar, tampoc, que el 2019 el mateix Ollé va adaptar La Mort i la primavera al TNC –amb estrena al Temporada Alta; el poeta Albert Roig, per cert, va fer una versió dramàtica d’aquesta Rodoreda inacabada que va publicar el 2008 Lleonard Muntaner–, ni la instal·lació Flors i viatges de Cabosanroque, estrenada al TNC i que també s’ha vist al CCCB.
També els músics hi han dit la seva. Des de la contemporània, Hèctor Parra va estrenar el 2022 La mort i la primavera amb els conjunts Ensemble Intercontemporain i Remix Ensemble a la Philarmonie de París, que la crítica francesa va comparar amb La consagració de la primavera d’Igor Stravinski. Més recentment, ara fa un any, el duet de pop electrònic L’Arannà va publicar el disc Salamandra (Blau Atzavara), vuit cançons en què adapten diversos contes de l’escriptora.
