Una de les acusacions a què m’enfronto sovint com a propagandista professional és la que imputa a la publicitat la capacitat gairebé màgica de crear necessitats falses, de fer-nos comprar coses que no necessitem (com si algú tingués dret a opinar sobre el que necessitem). Ben pensat, és una mica com dir que la gent és idiota, que som idiotes. I en realitat no és tan estrany que molts senyors molt llestos ho pensin, perquè així ho pensen des de fa segles.
La metàfora del pastor i el ramat (som simples xais que no saben on anar) és una de les idees constituents d’ Occident, i en les seves molt variades formes travessa la història del pensament, des de Plató fins a totes les variants del cristianisme, les esquerres, també multiformes, o Ortega, per acostar-nos en el temps i en l’espai.
Membres del moviment antifeixista es manifesten a Brest, a l’oest de França, al setembre
Màrqueting és una paraula proscrita, propera a l’insult o la difamació, i se sol entendre com una eina omnipotent que permet aconseguir tot el que es proposin els poderosos que tenen accés als seus misteriosos mecanismes i als diners necessaris, molts, per executar-los (la relació dels diners amb el mal és, com sabem, ancestral).
Lee tambiénÉs probable que aquest article sigui desinformació
Això mateix es pensa de la propaganda, que ve a ser un sinònim, una espècie d’agressió als nostres pobres cervells incapaços de defensar-se. No falla mai. Si hem fet una cosa que no havíem de fer (per exemple, votar malament) és perquè algú ens ha ficat aquella idea funesta al cap. Però la propaganda i el màrqueting són només eines. Aplicar-los una mirada moral és com acusar el ganivet o el cotxe de ser estris malvats perquè causen la mort d’innocents.
Ho explico perquè em té sorprès últimament el trist fracàs d’una eina tan perfecta i poderosa. Si hi ha una operació de propaganda que admiro per la seva ambició, la intensitat, la consistència, la brillantor i els objectius és la que va emprendre la comunitat jueva després de la Segona Guerra Mundial per explicar al món i a la posteritat la gairebé inimaginable atrocitat de l’ Holocaust i assegurar que la humanitat no ho tornés a repetir. El missatge va conduir a una òbvia acusació del feixisme com a causa. Va ser tan eficaç, el missatge va calar tan profundament, que es va arribar a confondre amb la veritat. Vam pensar que ja ningú no podria posar en dubte l’indubtable.
El feixisme ha tornat amb una força insòlita, la negació o l’oblit de l’horror estan presents
Bé, sembla que l’eina infal·lible ha fracassat (una vegada més, sé del que parlo). Una bona quantitat de gent no vol deixar-se influir per aquella propaganda (o, com diran els obstinats, s’ha deixat convèncer per una altra, argument que em donaria tota la raó). El feixisme ha tornat amb una força insòlita, la negació o l’oblit de l’horror estan presents, l’enorme i brillant esforç ha estat en va.
Els éssers humans som especialment hàbils buscant coartades per escapar de la responsabilitat. Però el feixisme no torna perquè algú l’ha sabut vendre, torna perquè n’hi ha massa que continuen volent comprar-lo.