“Ataca, ataca, ataca”. Donald Trump està aplicant en el seu segon mandat al peu de la lletra la lliçó que li va ensenyar el seu advocat Roy Cohn, un “home sense escrúpols” i “expert en la manipulació dels mitjans”, segons la BBC. La tècnica d’atac de Trump és constant i inclement per fer caure l’enemic, atordir-lo o acovardir-lo. Ni un dia sense una ordre executiva d’impacte, sense una amenaça als qui no es pleguen als seus desitjos, sense una celebració megalòmana dels seus èxits, reals (com l’esperat acord entre Hamàs i Israel) o inventats. Des de la perspectiva dels mitjans de comunicació: ni un dia sense ser al centre, apoderant-se de l’actualitat i del debat, copant els titulars.
Trump ensenya, al despatx oval de la Casa Blanca, una gorra amb el missatge “Trump tenía raó en tot”
Aleshores, els mitjans li estem fent el joc quan li atorguem el focus informatiu que busca de manera constant i deliberada? En realitat no tenim elecció. La rellevància dels canvis que està imprimint Trump a la primera potència del món és la gran història periodística del moment. “En nou mesos ho ha canviat tot: l‘economia, la política de drets humans i l‘ajuda al desenvolupament, les universitats, els mitjans de comunicació”, explica Ramon Aymerich, redactor en cap d’Internacional. “És una estratègia, una revolució per canviar-ho tot de dalt a baix”, resumeix. Però l’estil grandiloqüent de Trump i el “soroll” que fa a les xarxes obliga a un esforç extraordinari per “distingir entre el que té significat i el que no”, explica. “Quan va fer el programa televisiu L’aprenent li van dir que cada vegada que sortís expliqués alguna cosa molt forta i això és el que fa, un espectacle total”, afegeix.
A Espanya, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, és qui més ha assimilat aquesta manera de fer política. “La incontinència declarativa d’Ayuso, sempre en xoc hiperbòlic amb l’esquerra, distorsiona qualsevol estratègia de Génova. La lideressa satura el debat, l’acapara, i no deixa espai per a res ni ningú”, exposava la directora adjunta Lola García al seu article de diumenge passat.
Davant aquestes estratègies, els mitjans no podem mirar cap a una altra banda, però la nostra obligació sí que és, com indica Aymerich, distingir el rellevant del soroll. I reconvertir el monolític “ataca, ataca, ataca” de Trump en un “periodisme, context i rigor” per ajudar a entendre millor el món en què vivim.
