La intenció no era collir bolets i potser per això no els vèiem. No miràvem. No miràvem bé, vull dir. No guipàvem tres dalt d’un burro. No havíem dormit gaire, i això segur que no hi ajudava. Trescàvem muntanya amunt, a estones parlant, a estones rient, a estones cadascú submergit en els seus pensaments, amb el cap tan amunt, al setè o al vuitè pis, a l’àtic, amb les finestres com miralls, reflectint cap endintre, que els ulls ens passaven per damunt les coses, per sobre les pedres, el camí, els matolls, les herbes, sense tocar-les. Sense veure ni la meitat, què dic, la meitat?, ni una vuitena part, no devíem veure de tot el que hi havia per veure en aquell tros de bosc.
Se’ns va vessar la cantimplora, ens vam aturar, ens vam ajupir, vam buidar la motxilla, vam peritar el desastre, vam escórrer els mitjons de recanvi, i vam seguir, i ni de genolls a terra, no vam discernir els barrets marrons i els peus grocs entre la fullaraca i la molsa.
Era ple de camagrocs; i els ulls, un cop ho van entendre, ja no podien deixar de percebre’ls
A mig camí, ens va saludar una camarada excursionista que baixava orgullosa amb una bossa plena de camagrocs i jo vaig pensar, admirada, quina truita més bona que es farà, quin arròs de muntanya més deliciós que l’espera! Em va punxar l’enveja, però vaig continuar caminant com si no anés amb mi. Sense enfocar la mirada, massa distreta, massa disparada. No va ser fins que la bufeta va demanar imperiosament un racó íntim per fer un pipí, que ens vam adonar que el bosc estava ple de boletaires. N’apareixia un sobtadament rere aquest arbre, ens arribava el crit d’un altre una mica més amunt, ens visitava el gos d’un tercer a mig abaixar-nos els pantalons.
Lee tambiénNeveres
I llavors, finalment i gràcies a Déu, se’ns va acudir esguardar el terra amb consciència. La diferència en el gest és diminuta; en les conseqüències, abismal. I voilà!, com una màgia, va ser mirar, i veure. Era ple de camagrocs. I els ulls, un cop ho van entendre, un cop en van aprendre, ja no podien deixar de percebre’ls. Sense aturador. Almostes senceres, grapats plens. Anàvem de quatre grapes pel sotabosc, molestant les aranyes, deixant que un erol ens dugués al següent.
El més impactant? Estàvem resseguint el mateix camí que havíem fet fins allí, i trobàvem colònies senceres de bolets a metre i mig del rastre antic de les nostres passes cegues.