Els arbres els xiula la il·luminació artificial. Per això a Barcelona, els que tenen un fanal en els seus dominis arremolinen les branques al seu voltant a la recerca de calor i companyia. No són conscients, perquè són arbres i suficient tenen amb sobreviure en una ciutat contaminada, que la llum té com a objectiu final les persones que passegen per sota, una cosa que pot semblar lògica, fins i tot de tota la vida, però que no ho és, ja que la idea d'il·luminar bé les voreres, a més de l'asfalt, com si els cotxes no portessin fars, és un concepte que neix el 2015. La il·luminació urbana ha canviat una barbaritat des que l'enllumenat de gas arribés el 1860. I més que ho farà: la nova contracta, que entrarà en vigor el 2027, farà un salt a la instal·lació de tecnologia led, en la gestió a distància i als sensors que permetin personalitzar el nivell de llum.
Lee tambiénBarcelona adelanta al 22 de noviembre el encendido de las luces de Navidad
La comissió d'Urbanisme d'avui inclou un saberut punt del dia per donar el tret de sortida a la licitació d'aquest nou contracte que té un valor de sortida de 63,5 milions d'euros. No és cosa menor, però tampoc no ho és la missió: mantenir en lloc segur els 158.000 punts de llum dels 73 barris i 10 districtes de la ciutat, repartits en tres lots que quedaran en mans de tres empreses diferents. Al capdavant de tot això hi ha Cristina Castells, directora d'Energia i Qualitat Ambiental de l'Ajuntament, que es digna a atendre, a aquest diari per compartir mites i realitats sobre la il·luminació a la capital catalana.
Sensacions
“No hi ha constatació que la delinqüència creixi si hi ha menys il·luminació, pero sí aporta seguretat”
Avui dia, el 40% dels llums ja són led, i això significa més eficiència i més calidesa. “La idea és acabar el mandat en el 60%, de manera que en un altre parell de mandats es pugui arribar al 100%”. Grosso modo, falten uns deu anys. Es podria entrar a debatre sobre el tipus de llum en funció de la sensibilitat humana. Hi ha qui defensa que el ritme circadiari (el que regula la resposta del cos al dia i la nit) necessita transitar de la blanca a la taronja per preparar el camí cap al llit. “però la gent prefereix i ens demana la blanca, i el carrer és un lloc per transitar, per estar; després ja està la il·luminació que cada un té a casa seva”. Debat tancat. La taronja encara existeix a molts racons, però la idea és que s'imposi la blanca, amb una potència fins i tot variable, una altra de les novetats del nou contracte que es posa a caminar, ja que es vol regular la intensitat amb uns sensors de moviment.
Una jove corre de nit per la Diagonal de Barcelona, el passat final de semana
Ja es va provar en temps de l'alcalde Xavier Trias a Josep Tarradellas, però l'invent disparava la mateixa energia tota la nit “perquè sempre passava algú”. Lliçó apresa: aquestes cèl·lules sensibles –seria una sort de domòtica de la llar però al bèstia– s'instal·laran en llocs menys transitats. Hi haurà, tot i això, qui no combregui amb aquesta idea de foscor a la carta. “No s'ha constatat –assenyala Castells– que a menys llum hi hagi més delinqüència; però és evident que un carrer més il·luminat fa més sensació de seguretat a la ciutadania que passa per allà”.
La licitació
El contracte, de 63,5 milions d'euros, comença el 2027 i es divideix en tres lots que hauran de guanyar tres empreses diferents
Un altre dels avenços del nou contracte resideix en la telegestió, això és, el control remot dels 2.609 quadres de carrer que controlen els punts de llum. Poder determinar amb més rapidesa l'origen d'una avaria (se'n registren unes 19.000 a l'any) permetrà actuar amb més celeritat en la seva reparació, fins i tot a distància si la fallada ho permet. En explicades ocasions seria necessari desplaçar-se, per exemple, quan hagi caigut el diferencial i un operari (els tres lots tenen una plantilla total de 160 treballadors) hagi d'anar en persona a pujar la pestanya.
Un carrer de Barcelona, amb llum més aviat escasa
Barcelona va cap a una il·luminació més adaptada al lloc i al públic. Per a l'asfalt, un blanc més fred. Per a la vorera, a una altura inferior per provar d'evitar la copa de fulls a la recerca de l'abraçada elèctrica (es realitzen de manera recurrents les podes lluminoses), més calidesa, sense taques; uniforme.
Entre les avaries, Castells assenyala que el més habitual és “l'apagada de zona”, que amb la gestió remota es podrà atendre de manera més àgil. Però també hi ha vandalisme, en llocs com Torre Baró. “És un problema cíclic que es va repetint. Arrenquen el cable i s'ho carreguen tot, cosa que dificulta la reparació”, sosté Castells. A la zona s'ha començat a emprovar un fanal solar. Un altre factor de futur, com ho és l'aposta per la il·luminació ornamental, que creixerà.
Una anècdota per acabar. Potser recorden la sortida de la Tornada a Espanya des de Barcelona, l'agost del 2023. Tempesta terrible i la ciutat fosa a negre a mitja tarda. Doncs bé, durant el dia, la il·luminació no té alimentació elèctrica. Per la zona que era (sense telegestió), s'havia d'activar manualment, i clar, amb tot ple de gent, impossible arribar. Resultat: etapa nocturna.