La noció que Donald Trump i el seu Govern estan desmuntant la democràcia nord-americana, pas a pas, amb el propòsit de convertir-la en un règim autocràtic ens hauria sonat fa uns mesos a follia distòpica. ¿Els Estats Units, una dictadura? Impossible. Però, increïblement, em temo que això és el que està passant.
Fem un repàs de les mesures que Trump, el seu Govern i el Partit Republicà estan prenent. Posades l’una al costat de l’altra, són per exclamar-se. Trump està actuant per decret, sense comptar per a gairebé res amb el Congrés ni el Senat, malgrat que hi té majoria. Està restringint la llibertat d’informació dels periodistes. Està donant a l’exèrcit un paper intern que, constitucionalment, no li correspon i està desplegant la Guàrdia Nacional a ciutats com Chicago, Memphis o Portland. Està detenint i deportant immigrants a tort i a dret i està ordenant el bombardeig de suposats enemics en aigües internacionals, saltant-se totes les normes del dret intern i internacional, sense donar explicacions i sense que el Congrés digui ni fava.
Protesta contra les polítiques de Trump a Chicago
Està instrumentalitzant la justícia per venjar-se dels que considera enemics personals. Dona instruccions
–en públic, sense tallar-se– al director de l’FBI i a la fiscal general perquè investiguin i processin les persones que van actuar legalment contra ell després del primer mandat o que considera que no li van ser prou lleials. Un exconseller nacional de Seguretat, John Bolton, i un exdirector del FBI, James B. Comey, ja estan processats. Amenaça de processar Beyoncé i Bruce Springsteen.
Mentrestant, el Partit Republicà està promovent la remodelació de les circumscripcions electorals d’estats clau per assegurar-se un avantatge que li doni més escons. És el que, en anglès, s’anomena gerrymandering, un verb que ve de la combinació del nom d’un governador de Massachusetts que hi era aficionat, Elbridge Gerry, amb la paraula salamander (salamandra), perquè la circumscripció que el governador Gerry va dissenyar estava tan deformada que recordava aquest animal.
Ho estan fent amb la tècnica anomenada packing and cracking, que consisteix a empaquetar el major nombre de ciutadans sospitosos de votar a favor dels candidats demòcrates –els negres, per exemple– en les circumscripcions que es donen per perdudes i repartir els que quedin entre circumscripcions on no tinguin possibilitats de guanyar.
Encara no sabem si té al cap un model com el de l’Hongria d’Orbán o com el de la Rússia de Putin
No sé si, tècnicament, es pot considerar que tot això equival a un cop d’Estat a càmera lenta. Falten peces, però s’hi assembla cada dia més. Recordem que estem parlant d’un senyor que fa uns quants dies va penjar a la xarxa un vídeo seu fent d’aviador amb una corona de rei i bombardejant de merda els ciutadans que es manifestaven contra ell. I que, en una reunió del Gabinet retransmesa per televisió a tot el món, fa unes quantes setmanes, va afirmar que és el president dels Estats Units i pot fer el que vulgui. Així de clar.
Recordem també que, la nit de les eleccions del 2020, Trump va telefonar al funcionari encarregat de certificar els resultats electorals de l’estat de Geòrgia per demanar-li que busqués els 11.780 vots que li faltaven per guanyar. I que el 6 de gener del 2021, abans que Biden prengués possessió de la presidència, va encoratjar els seus seguidors a assaltar el Capitoli, on hi va haver cinc morts.
Si Franco alcés el cap
Fa un parell de setmanes, un grup de més de tres-cents exfuncionaris de la CIA, del Departament d’Estat i de l’Agència Nacional de Seguretat, va publicar un informe lúgubre sobre l’estat de la democràcia nord-americana. Es titula Accelerating authoritarian dynamics: Assessment of democratic decline, i els signants consideren que, malgrat que les eleccions, els tribunals i les institucions democràtiques sobreviuen, estan sent manipulats de forma sistemàtica per un Executiu que està consolidant un poder cada dia més autoritari.
La gran pregunta és si Trump es conformarà amb buidar la democràcia i transformar-la en un sistema autoritari al seu servei, sense eliminar-la formalment, a l’estil de l’Hongria d’Orbán, o si anirà més enllà, cap a un model com la Rússia de Putin. Diu que, si cal, invocarà la Insurrection Act per protegir els ciutadans honrats de l’amenaça dels antifa i dels demòcrates. És a dir, de tots els que no pensen com ell. Aquesta llei equival a la declaració d’un estat d’excepció i li permetrà prendre les mesures que se li acudeixin per assegurar-se que el Partit Republicà guanya les eleccions legislatives, o fins i tot ajornar-les amb l’excusa d’un suposat estat de guerra.
Dubto que faci aquest pas, que podria ser definitiu. Però la direcció del camí que ha agafat no pot ser més clara. Veurem si els membres del Tribunal Suprem tindran el valor i l’honestedat d’obligar-lo a respectar la Constitució. En el cas probable que no, perquè el Tribunal té una majoria molt conservadora, l’últim recurs seran les mobilitzacions populars, que ja han començat. Si ni els uns ni els altres aconsegueixen parar-li els peus, els Estats Units deixaran de ser una democràcia. Per increïble que ens sembli.