La revista Politico, a propòsit del Consell Europeu del 23 d’octubre, en què per primera vegada en la història es va discutir sobre habitatge, va titular: “Arriba el primer consell anti extrema dreta de la UE”. Aquesta fita va ser fruit de l’ímpetu del president António Costa, de la insistència d’un bon grapat d’alcaldes de les principals capitals del continent –incloent-hi Barcelona–, de l’aposta d’alguns estats com Espanya o Irlanda, i de les forces progressistes que van condicionar el suport a Ursula von der Leyen a la creació d’una cartera d’habitatge a la Comissió .
Atesa l’ onada reaccionària que recorre Europa, amb l’extrema dreta a les portes dels governs nacionals de París, Amsterdam i fins i tot Berlín (AfD lidera les enquestes a Alemanya), s’ha entès que el projecte europeu, per sobreviure, ha d’abordar els problemes de la gent. O, dit d’una altra manera, augmentar la despesa en defensa sense defensar alhora els ciutadans de l’encariment del cost de la vida i de la mercantilització de l’habitatge seria un suïcidi polític.
O les institucions proposen solucions clares, o la gran regressió ho arrasarà tot
Això ho ha entès qui probablement serà elegit demà nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani. El candidat ha articulat la seva campanya entorn de quatre “bàsics”: guarderies públiques per a menors de tres anys en una ciutat on el 25% dels nens viuen en situació de pobresa (dades de la Universitat de Colúmbia i l’oenagé Robin Hood), transport públic ràpid i gratuït, congelació dels lloguers i una prova pilot de supermercats municipals a preus de cost. I ha promès finançar-ho amb impostos als més rics i a les grans corporacions.
Lee tambiénManual per a autòcrates
Demà, quan tanquin els col·legis electorals, sabrem si Mamdani ha aconseguit convertir en guanyadora una proposta política que ha volgut connectar amb el novaiorquès comú, fent servir un llenguatge clar i comprensible (i amb una gestió fabulosa de les xarxes socials).
En temps de Trump i de la motoserra de Milei, o les forces liberals i les institucions aborden el que veritablement importa a la gent, proposant solucions clares, comprensibles i d’alt impacte, o la gran regressió ho arrasarà tot. En tot cas, mirem tots cap a la Gran Poma, que demà ens pot regalar una mica de llum en temps de foscor i ens pot ajudar a mantenir l’esperança en un futur millor.