Votar contra la igualtat
Quan el 27 d’octubre em vaig despertar, la notícia que Milei havia guanyat les eleccions legislatives em va deixar perplexa. Havia tret més del 40% dels vots i havia vençut en divuit de les vint-i-quatre províncies argentines. Sí, probablement hi van influir l’ajuda econòmica de Trump, sumada al fet que la societat argentina està farta de l’alternativa política que és el kirchnerisme. Tot i així, costa d’entendre que tants desposseïts tornin a votar l’home que amb la motoserra va fer retallades dràstiques. Per posar només alguns exemples, va desmantellar bona part de l’aparell estatal, va eliminar controls de preus, va eliminar les ajudes a la ciència i la cultura, va provocar una caiguda del salari mínim, va causar un enorme augment de la pobresa i va ocasionar una caiguda dels subsidis als més vulnerables (els complements alimentaris van registrar una caiguda del 6% respecte de l’any anterior, i del 56% respecte del desembre del 2023).
Es pot ser pobre i votar un individu que creu en receptes neoliberals com les de Thatcher? Pel que sembla es pot. Segons Prosumia, empresa argentina de tecnologia i consultoria, el vot a Milei va ser transversal: va arribar tant a sectors populars urbans i informals com a segments professionals i de comandament mitjà.
Al nostre país, també passa una cosa semblant. Miri, si no.
A la Comunitat de Madrid, durant la pandèmia, van morir 7.291 persones en residències de gent gran. Hi ha múltiples evidències que els residents amb assegurança privada van tenir més possibilitats de ser derivats a l’hospital que els que depenien únicament de la sanitat pública.
El Govern autonòmic de Castella i Lleó va estimar que entre el 18 de juliol i el 26 d’agost del 2025 es van cremar aproximadament 141.131 hectàrees en aquesta comunitat. Segons les dades de l’organització Associació Espanyola de la Fusta (Asemfo), la inversió en prevenció d’incendis forestals es va desplomar un 86% del 2009 al 2022.
El març del 2025, durant la dana, van morir a València 229 persones. El Govern de la comunitat havia retallat els fons d’emergències. I, a més, per descomptat, Mazón no va estar a l’altura: retard a convocar el comitè de crisi, agenda oficial pública mentre es desenvolupava la catàstrofe, fallades a la cadena d’alerta…
Es pot ser pobre i votar un individu que creu en receptes neoliberals com les de Thatcher?
L’octubre del 2025 esclata l’escàndol del cribratge de mamografies a Andalusia. El nombre oficial reconegut de dones que no van ser informades de lesions dubtoses o directament malignes està per damunt de 2.300. El Govern andalús havia contractat empreses privades en la gestió del programa de cribratge, cosa que suscita preguntes sobre la supervisió, traçabilitat i responsabilitat.
En resum, els governs d’aquestes comunitats, en mans del Partit Popular, i de vegades ajudats per Vox, van aplicar retallades en tot allò públic, cosa que directament incideix en les persones més desafavorides econòmicament.
El llibre Igualtat, una conversa entre l’economista francès Piketty i el politòleg i filòsof Sandel, posa en evidència que la consciència democràtica i l’anhel d’un accés igual als béns bàsics –educació, sanitat i infraestructures– neix amb la modernitat, és a dir, amb la Il·lustració. I que això s’aconsegueix a partir d’una fiscalitat més progressiva, un desenvolupament més ampli de l’Estat de benestar i uns impostos sobre successions que puguin garantir una herència per a tothom. Piketty i Sandel parteixen de la premissa que la igualtat és una qüestió que transcendeix allò purament econòmic: afecta la dignitat, la democràcia, la justícia social i l’estabilitat de les societats.
Diu Piketty: “La desigualtat no és una conseqüència natural de les forces del mercat; és el resultat de decisions polítiques i econòmiques”.
Aprimar l’Estat és contrari a la igualtat. Abaixar els impostos és contrari a la igualtat. Contractar empreses privades per substituir allò públic és contrari a la igualtat.
Si vostè és pobre, o només moderadament pobre, o bé ric amb consciència social, no oblidi que votar partits que no tenen en compte el bé comú i que permeten que el mercat marqui les normes és votar contra la igualtat. I recordi que la igualtat és beneficiosa per a tota la societat perquè, com més igualitari és un país, més avança.