Alberto Nadal (Madrid, 1970) ha estat aquesta setmana a Barcelona per participar en un acte amb Foment del Treball en què ha defensar “revertir” la pressió fiscal a Catalunya, que considera “moltíssim més alta” que en altres comunitats. També advoca per derogar la llei d’Habitatge, que, a parer seu, està tensionant el mercat de l’habitatge, i, a més a més, prolongar la vida de les nuclears.
Llei d’Habitatge
El propietari ha de deixar de tenir por de poder llogar un habitatge”
La de l’habitatge és ara mateix una de les crisis més importants. Què proposen?
Falten habitatges. L’estimació del Banc d’Espanya és que necessitem més de 700.000 pisos, però es continuen formant llars noves. Necessitaríem 200.000 habitatges cada any només perquè l’estoc de dèficit no creixi. Ara mateix se n’estan iniciant 130.000. Estem per sota de la construcció que hi havia a començament dels anys 2000, abans de la bombolla immobiliària, i això que ara el creixement de la població és més fort. Per què no hi ha més habitatges? Perquè falta sòl urbanitzable. De sòl n’hi ha, així que l’objectiu és aquest, que hi hagi sòl urbanitzable.
És un problema d’oferta?
Sí. Governs de biaix anomenat progressista ens han dit que la construcció era l’economia del totxo i que liberalitzar era especular. El resultat és que hem asfixiat el sector. El primer és fer habitatges, però també cal mobilitzar el ja construït, i això passa per donar seguretat als propietaris i als llogaters, que necessiten contractes a llarg termini. El propietari ha de tenir la seguretat que la propietat és seva, no s’ocuparà, es conservarà bé i cobrarà. Si intervens els preus, retires oferta del mercat.
El problema és especialment greu per als joves...
Les rendes més baixes necessiten ajuts, i la població jove també, per descomptat. Els joves necessiten mesures de suport, però no serveixen si no hi ha cases per comprar, si no hi ha oferta.
Derogaran la llei d’Habitatge?
Sí. Hem d’anar a un equilibri al mercat de lloguer més adequat, que el propietari deixi de tenir por de llogar un pis.
El PP ha presentat un paquet d’esmenes a la llei de Mobilitat Sostenible, entre les quals una per congelar les taxes d’Aena que està enfonsant l’acció de la companyia. Quin és l’objectiu?
L’objectiu és que es tinguin en compte els costos per als usuaris. I els costos aeroportuaris són importants per a sectors clau de l’economia, com ara el turisme. El PP planteja que el creixement dels preus no afecti les taxes aeroportuàries i així fer augmentar la nostra competitivitat.
Però, si Aena no apuja les taxes, no es queda sense múscul financer per abordar les inversions previstes, com ara l’ampliació del Prat?
És una congelació, durant un període determinat. Els increments de preus són addicionals als ingressos que ja tenen i el trànsit aeri va augmentant. És compatible fer aquestes inversions amb no apujar els preus.
També proposen d’allargar la vida de les nuclears.
Per mantenir un preu de l’electricitat baix, és important mantenir-les.
Però estan a favor de l’energia nuclear o és per uns quants anys?
No, no. És sense condicions. Espanya és probablement el país d’Europa més ben dotat per a l’energia renovable. Tenim recurs eòlic, solar i tenim territori. Cal continuar desenvolupant aquestes energies, que siguin l’espina dorsal del sistema elèctric. Però l’energia renovable és intermitent. Necessitem una base que permeti produir 24 hores al dia i que alhora no emeti CO₂, i aquesta és la nuclear. Renovables i nuclear són simbiòtiques.
Han presentat propostes per afavorir als autònoms. Què és el més destacable?
Tenim 3,5 milions d’autònoms. Espanya és un país de pimes i moltes són autònoms. Per a ells és important no tenir una càrrega regulatòria i fiscal per sobre del que és raonable. Per això, proposem de reduir de quatre a dues el nombre de declaracions de l’IVA al llarg de l’any i, per als nous autònoms, a una. Que els qui facturin menys de 85.000 euros a l’any no hagin de pagar l’IVA transferit. Que els qui contractin el seu primer treballador tinguin bonificacions importants. I anar igualant les condicions dels autònoms i els assalariats, en termes d’accés a la jubilació, per exemple.
Com valora el resultat de l’opa del BBVA al Sabadell?
En tota operació financera, el més rellevant és mantenir la competència. I que la solvència final del sistema no es vegi afectada. Per a això tenim òrgans reguladors, la CNMC i el Banc d’Espanya. El Govern espanyol ha de limitar la seva actuació a l’estrictament necessari. A partir d’aquí, els accionistes del Sabadell han decidit i no tenim res més a dir. Són els propietaris del banc i està molt bé la decisió que han pres.
Considera que el Govern central s’ha extralimitat amb les condicions imposades?
Les actuacions del Govern espanyol intentant influir en els òrgans reguladors han estat poc elegants. No són pròpies d’un país en què deixes actuar als òrgans reguladors amb independència. És la part més criticable de l’acció del Govern estatal, juntament amb algunes coses estrafolàries, com aquella espècie de referèndum. I després, establir condicions que segurament no hi ha a cap altre país del món.
Un govern sense pressupostos és sostenible?
No és que no tingui pressuposats, és que ni els presenta. Anem a la pròrroga de la pròrroga de la pròrroga, però el que hi ha darrere és la por del Govern estatal a enviar uns pressupostos a la Cambra perquè pot ser que no els els votin. En el sistema constitucional i parlamentari, el poder executiu se sosté en la confiança de la Cambra. Si no té aquesta confiança, cal dissoldre les Corts.
Junts diu que bloquejarà la legislatura votant en contra de les iniciatives del Govern espanyol. Ara s’acostarà més al PP?
El PP sempre parla amb tots els grups, tret de Bildu. Sempre
busquem acords i hi ha hagut moltes votacions al Congrés
en què Junts ha votat amb el PP. La decisió de Junts no canvia
res, abans ja hi havia bloqueig i s’estaven produint derrotes per al PSOE. A partir d’aquí, si l’objectiu és el canvi de Govern, cada partit ha de determinar què és el que ha de fer.
Junts s’acabarà afegint a una moció de censura?
No m’acostumen a agradar les preguntes sobre què faran els altres, però la situació és insostenible i el país està paralitzat. És urgent que aquesta situació s’acabi. El PP demana eleccions i està obert a parlar amb tothom.
Com veu el finançament singular a què aspira Catalunya?
Qualsevol sistema de finançament autonòmic ha de garantir l’accés als serveis públics. Hi ha un legítim debat sobre quines són les variables que cal introduir per calcular-lo. No es pot trencar el principi constitucional i hem de ser capaços d’acordar el sistema entre tots. El sistema actual ha envellit i obliga a revisar els paràmetres, però una altra cosa diferent és partir el sistema.
Considera que Catalunya està infrafinançada?
No em pronunciaré sobre això perquè si escoltéssim els presidents autonòmics tots dirien que estan infrafinançats. Catalunya és un mal exemple de com incrementar molt la tributació no millora els serveis públics. Les
comunitats del PP són molt
eficients en la despesa i, per això, abaixen impostos.
Vostè compareixerà al Parlament de Navarra per la concessió d’una mina a Sangüesa,quan era secretari d’Estat d’ Energia, que és a l’epicentre del cas Cerdán.
No ens enganyem. No té res a veure la gestió de la Secretaria d’ Estat d’ Energia amb el cas Cerdán. És un intent dels socialistes de Navarra de barrejar coses que no tenen absolutament res a veure. Hi ha hagut trames al voltant del PSOE que comencen a Navarra i es mouen a Madrid.
I com veu que el seu anterior cap al Ministeri d’Hisenda, Cristóbal Montoro, estigui implicat en un presumpte cas de corrupció a través del despatx Equipo Económico?
No he tingut mai res a veure amb Equipo Económico, no he treballat amb ells. La posició del PP és que s’investigui el que s’hagi d’investigar.
