Durant anys, internet va semblar un espai obert i amable, una plaça pública on qualsevol podia accedir i trobar el que buscava. Però, en realitat, des de gairebé el seu inici, va haver-hi guardians que van lluitar per controlar aquesta porta invisible que connecta el món. Els cercadors van ordenar el caos i van decidir què mereixia ser trobat. Porters del coneixement digital: controlaven cerques, connectaven la informació. La rellevància d’un web depenia d’algorismes que amb el temps es convertirien en opacs i eren canviats a discreció. De la capacitat d’adaptar-se a les seves normes, a més de complementar el trànsit orgànic amb creixents pagaments, s’aconseguia existir. Per anys, el futur de milers d’empreses i mitjans es va dirimir a les pàgines de resultats de cerca.
No van trigar a arribar les xarxes socials, inserides en forma d’aplicacions en telèfons intel·ligents, per desafiar el totpoderós cercador i afegir una variable poderosa: la viralitat. Ja no importava tant trobar, sinó ser compartit. Es van convertir en focus del que era rellevant, altres algorismes dictaven què mereixia l’atenció. Si els cercadors controlaven l’accés a la informació, les xarxes van definir l’accés a l’emoció. D’audiències disperses a comunitats amb regles pròpies tan adulterades com l’anterior monopoli. Un contingut passava d’inadvertit a global en hores. La socialització decidia quin contingut era rellevant, no la seva curació.
La intel·ligència artificial ha ampliat encara més la bretxa entre l’emissor original del contingut i la seva audiència final
Avui, un nou llindar emergeix: la intel·ligència artificial. No busquem, preguntem. No naveguem, conversem. Troba, decideix, selecciona i sintetitza, per nosaltres, què és veritat i servint-ho, suposadament, a voluntat. L’accés ja no és un índex ni un mur de notícies, sinó una ment artificial que respon. La IA ha ampliat encara més la bretxa entre l’emissor original del contingut i la seva audiència final. Internet sempre ha estat un mirall d’un poder, sempre tirànic, amb idèntic objectiu: dominar el trànsit, controlar el món. Un gran pols: el control no resideix en el contingut, sinó en la capacitat de fer de mitjancer. No informen, defineixen quina informació obtenim. No generen opinió, la modelen. Els cercadors ho van obrir, les xarxes ho van manipular i la IA ho està reescrivint.
Lee tambiénQuan la paraula és moda
La batalla és per la canviant porta d’entrada; qui la controla, controla el món. El lloc més universal, la xarxa, és el més oligopòlic. La informació, és a dir, la llibertat, gairebé des de l’inici, sempre va ser manipulada, no s’ha d’oblidar. Un còmic, James Veitch, va dir: internet ens dona accés a tot, però tothom té accés a nosaltres. Aquesta porta té dos costats, recordeu-ho; no és broma.