El Sahel és un territori sense llei, abandonat per les antigues potències colonials i en mans de terroristes islamistes i mercenaris a sou de Putin. Des que fa tres anys les últimes tropes franceses van fugir de Mali, aquest immens espai sota el desert del Sàhara és un vesper on se succeeixen els cops militars mentre Al-Qaida i l’ Estat Islàmic imposen el terror. El Níger, Burkina Faso i Mali són l’epicentre del gihadisme i més de la meitat de les morts vinculades amb el terrorisme global van tenir lloc aquí davant la indiferència de la resta del món.
El relleu dels militars francesos pels soldats de fortuna del grup rus Wagner ha empitjorat la inestabilitat i ha multiplicat els abusos, cosa que ha provocat desplaçaments massius i fam per la destrucció de les collites paupèrrimes. A les zones sense govern i a través de les desdibuixades fronteres, s’ha multiplicat el tràfic d’armes, de drogues i de persones que alimenten guerres, addictes i esclavistes de mig món. Greixats pels milers de dòlars que els reporten aquestes activitats i l’explotació de mines d’or i urani, els integristes islàmics no només s’imposen a matadegolla al Sahel, sinó que amenacen d’estendre la seva doctrina cap al sud, posant en perill els governs del Senegal, Togo, Ghana o Nigèria. Però en termes de seguretat, els ous de serp que es coven al Sahel també representen un perill latent per a la Unió Europea, sobretot per la proximitat amb Algèria i Líbia, dos països que, a canvi d’ajuts milionaris i amb mètodes discutibles, exerceixen de porters de la migració indiscriminada cap a Europa.
Lee tambiénL’home que no riu
La política europea fins ara ha consistit a ignorar la realitat deixant les mans lliures a Rússia i permetent l’enfortiment de les milícies integristes. Els Estats Units tampoc no han demostrat gaire interès a aturar la creixent influència russa ni a destruir els gihadistes, per cert, de la mateixa matriu que Al-Qaida, autors dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York i Washington. Llavors van barrinar els seus plans amagats entre les muntanyes de l’ Afganistan i ara es refugien als arenys i les estepes subsaharianes. Però l’objectiu continua sent el mateix, imposar el terror per fer caure el model democràtic i de llibertats i imposar un califat sotmès a la llei alcorànica.
Negar l’evidència és la pitjor de les opcions possibles perquè l’únic segur és que s’estan preparant per tornar-ho a intentar. L’única pregunta és quan.