Deshumanitzar l’altre
Al seu llibre Si això és un home, Primo Levi narra la deshumanització dels jueus a mans dels nazis al camp de concentració i extermini d’Auschwitz: la substitució del nom de cadascú per un número, l’apropiació de tot el que recorda la pròpia història (fotos, cartes, la roba, els cabells), la degradació del cos, l’arbitrarietat de les normes... Així, el títol del llibre es refereix al que queda d’una persona quan tot allò humà es destrueix.
La deshumanització és un procés pel qual un grup converteix un altre grup en inferior –no humà–, de manera que resulta més fàcil d’excloure, discriminar o fer-li mal.
Això és el que feien els individus adinerats que pagaven per fer de franctiradors a Sarajevo als anys noranta: convertir prèviament en animals o coses els bosnians. És a dir, se n’anaven de safari d’éssers humans, safaris que ara han estat destapats pel periodista Gavazzeni i són investigats per la Fiscalia de Milà.
Des de les neurociències, aquest mecanisme té una explicació. Si el cervell no reconeix la humanitat de l’altre, tampoc genera ressonància empàtica. No es reconeix l’altre com a persona, se li neguen les emocions, el sofriment i deixa d’haver-hi límits per a la pròpia conducta.
Les dones sempre han constituït, segons Simone de Beauvoir, “l’alteritat”, l’altre per antonomàsia. Encara que no som una minoria, sinó la meitat de la humanitat. Se’ns deshumanitza en associar-nos amb animals: guilla , gossa i mala bèstia són insults freqüents. Se’ns deshumanitza en tractar-nos com a objectes: recipients, quan som un úter llogat per gestar per a uns altres, i cossos sexualment disponibles, quan se’ns col·loca en situació de prostitució. Se’ns deshumanitza quan se’ns nega pertinença a un grup moral, per exemple, quan es considerava que les dones no tenien ànima.
Així, no és estrany que apareguin moltes situacions de violència sexual en les quals els homes ens contemplen com a mers objectes. Quan Shein comercialitza nines sexuals de silicona amb aparença de nenes i grandària real i “amb òrgans sexuals hiperrealistes dissenyats per a la masturbació masculina”. Quan en grups de Telegram, com Mia moglie , milers d’homes pengen fotos íntimes de les seves parelles estables o eventuals sense que elles ho sàpiguen. Quan una dona és violada per un grup d’homes. Quan monsieur Pelicot ofereix la seva dona, drogada, a desconeguts perquè abusin d’ella. Quan dotzenes d’homes d’alt perfil viatgen en el Lolita Express, l’avió privat d’Epstein, per poder violar menors.