“No feu cas de tot el que es publica perquè hi ha molta gent interessada que hi hagi caos”. Aquestes paraules del rei Felip VI a Paiporta ara fa un any són, probablement, la millor definició de l'objectiu de la desinformació que pul·lula a les xarxes socials. És la finalitat principal dels tecnooligarques que són amos de les principals plataformes i que estan intentant influir en el pensament de les poblacions. Hi ha interès a crear desinformació, que és consumida cada vegada per més persones.
Un telèfon mòbil amb xarxes socials
El Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió publicat dilluns passat donava dades interessants sobre la manera de consumir informació política diàriament per part dels votants de cada partit. La majoria dels electors d'Aliança Catalana, Vox i la CUP utilitzen les xarxes socials per informar-se. En canvi, la resta d'electors prefereix informar-se a través de la premsa, la televisió o la ràdio. A les xarxes socials, per tant, s'està movent una part del vot de protesta, especialment el de les noves generacions.
El CIS ja va preguntar l'estiu passat sobre la manera d'informar-se dels espanyols. Les dades estan més tamisades que les de Catalunya, però també evidencien una tendència. La televisió continua sent el format preferit per accedir a notícies a Espanya, però les xarxes socials ja han superat la ràdio i estan a prop de superar la premsa. Si s'analitza per votants de cada formació, els electors de Vox, el partit que surfeja l'onada del malestar a nivell nacional, opten per les xarxes socials de manera majoritària per consumir teòrica informació. És important el terme teòric perquè no tot el que es publica a les xarxes socials és informació, com va advertir el cap de l'Estat. La desinformació avui és poder.
La conclusió d'aquestes dades és clara: les xarxes socials són la font d'accés al que passa al món per a cada vegada més ciutadans. És una paradoxa que en l'era de la informació, on qualsevol ciutadà pot accedir de manera pràcticament immediata a diferents punts de vista de la realitat, una part dels ciutadans cada dia més nombrosa es creu informada.
Lee tambiénVox surfeja l'onada del malestar: la clau és al vostre telèfon mòbil
El món que ens ha tocat viure està vivint l'era de la desinformació massiva, una situació que porta cada vegada més ciutadans a confondre informadors amb propagandistes. A les xarxes socials no hi ha control, no hi ha checks ni es reten comptes, i sí que hi ha interessos. Aquesta és una diferència fonamental amb els mitjans de comunicació, on també hi ha línies editorials, però la feina diària es regeix per una tasca periodística de recerca d'informació, contrast de dades, explicació i rendició de comptes.
A Espanya s'està començant a crear una dualitat en la societat: una part informada, que consumeix mitjans de comunicació que, amb les diferents línies editorials, ofereixen informació seriosa, veraç i de qualitat; i una altra part de la població, que es pensa que està informada quan el que està sent és desinformada.
Un dels dirigents que han entès més bé la importància de les xarxes socials, que ja decideixen governs, és Donald Trump. Va crear la seva pròpia plataforma i no s'està d'insultar els periodistes cada vegada que en té oportunitat. A l'última campanya electoral que el va tornar a portar a la Casa Blanca, un documental va mostrar el seu mètode per tuitejar. Trump dictava els seus posts contra Kamala Harris en directe, mentre mirava un míting de la seva rival. A cada tuit hi havia molts vots. Fa una dècada que el partit de Santiago Abascal sembra en aquest camp.
Elon Musk es va pensar que podia fer el mateix a Alemanya i va irrompre a l'última campanya electoral per donar suport a la candidata d'Alternativa per a Alemanya. Va ser un fiasco. Però no va ser una anècdota. Probablement Musk o altres nouvinguts ho tornaran a intentar en les presidencials de França i també podrien fer-ho a Espanya. La ingerència és una realitat. Hi ha gent interessada a crear caos, però també n'hi ha molta que consumeix informació de qualitat a qui no faran passar bou per bèstia grossa.
