Posseïts pels nostres propis tràfecs interns, no hem vist el que s’estava coent des de la crisi del petroli del 1972 i la caiguda del teló d’acer. En l’ambient irrespirable i confús en què vivim, no podem obviar la falta d’investigació, l’excés de cultura consumista i la consciència històrica minvada que ens ha impedit de discernir respecte a quins eren els veritables enemics de la civilització europea. Desconeixem les claus que podrien configurar un criteri precís sobre qui són els que controlen el món, les directrius que promouen i les corretges de transmissió que arriben fins als nostres governants passats, presents i futurs. Per tant, no sabem com crear i executar les alternatives de la UE que haurien pogut i podrien contrarestar les directrius dels que modelen aquesta xarxa tentacular que dictamina la nostra forma de vida.
El canvi abrupte que vivim és la fi de les normes que han mogut la relació entre nacions des de la pau de Westfàlia del 1648. L’únic poder que mou els reaccionaris dels Estats Units, Rússia i Israel que han pres el poder polític és utilitzar la força destructiva que han acumulat, tecnològica, militar i econòmica, en contra de qualsevol situació que vagi contra els seus objectius. Com mostren els mitjans i les xarxes socials, les lleis constitucionals democràtiques han deixat d’existir en aquests tres mercats, mentre la imposició d’un imaginari cultural, productor d’un excés d’impactes i d’estímuls, difumina la claredat mental de les ciutadanies i impedeix una crítica activista que desperti il·lusions i expectatives. La capacitat de reacció és escassa.
El mandat de Trump amb Rússia: aniquilar la civilització europea per haver aplicat els valors de la Il·lustració
Les claus de com funciona el poder real al món occidental són més opaques del que s’ explica. Els amos de les xarxes i de la IA formen part del conglomerat, però els que les financen, les regulen jurídicament i marquen els objectius són els fons d’inversió. Qui els mou? Són aquests fons bilionaris els que busquen arxivar les conductes mitjançant el robatori de dades, voluntats i comportaments de milions de ciutadans a la recerca del control total. Afortunadament, els acumulen sense donar importància al fet que l’emmagatzemament als centres de dades gasta una energia i una quantitat d’aigua dolça que la natura no dona. Molts científics adverteixen que la IA és un negoci fraudulent semblant a l’especulació de les tulipes als Països Baixos del segle XVII. Potser és aquesta una de les crisis possibles que poden destruir els objectius que el nou enemic americà persegueix. També pot passar que les victòries de les dues senadores demòcrates a Nova Jersey i Virgínia siguin el brot d’una forta oposició democràtica que articuli una reacció en cadena contra els actuals excessos de l’Administració Trump fins a fer-la caure. El que està passant al cor de l’oposició dels Estats Units també és opac.
Lee tambiénL’esquerda
Els portaveus dels actuals mandataris d’una part del poder dels Estats Units ja han declarat el mandat en comunió amb els russos: aniquilar la civilització europea per haver aplicat els valors nascuts en la Il·lustració: societats laiques, separació de poders, llibertat de premsa, obrir via cap a la igualtat social, dret de les minories i polítiques migratòries que avui són com són, però que en el passat van permetre l’extinció dels indis nord-americans i la repoblació europea en la qual es van colar els esclaus de raça negra. En les últimes dècades, s’han colat milions d’ hispans ja legalitzats que treballen als EUA. El mètode per eliminar la UE és manipular la percepció de la realitat i donar suport als partits de l’extrema dreta europea contraris als valors morals de la UE per transformar els estats democràtics en vassalls, desconstruint els drets i les constitucions. Després dels pactes dels EUA amb Rússia, inconcebibles fins fa no res, i amb un Israel que sí que ha sabut armar-se tecnològicament i militarment, la sort d’Europa podria estar tirada si continua aferrada a un passat que ja no existeix. Europa ha de plantar cara. És forta i no només pot resistir. En contraatac dependrà del poder de decisió dels mandataris que la dirigeixen des de dins.