Fa anys que la compra d'habitatge per invertir en Catalunya està estabilitzada i amb una participació en el mercat que cau lleugerament, d'acord amb les dades disponibles sobre les transaccions protagonitzades tant per empreses i societats (persones jurídiques) como per particulars (persones físicas).
Aquestes transaccions es troben ara sota un intens escrutini a causa de la iniciativa del Govern, al costat del grup de Comuns, amb l'objectiu d'analitzar les seves restriccions en un panorama de creixents problemes d'accés a l'habitatge. Aquesta decisió ha alertat el teixit empresarial i immobiliari de Catalunya, que està elaborant una estratègia legal per intentar aturar la mesura si arriba a prosperar –la Generalitat pretén presentar una proposta durant aquest mateix mes–. No obstant això, també ha causat sorpresa, ja que la inversió en compres no està tenint un protagonisme destacat actualment en comparació amb èpoques anteriors, segons l'opinió dels experts consultats.
Lee tambiénCatalunya estudia prohibir la compra de vivienda para invertir: ¿es legal?
Dins les escasses informacions que il·lustren aquest sector, ressalten les recollides pels notaris. El Centre d'Informació Estadística del Notariat ha difós recentment un perfil del comprador d'habitatge a tot Espanya i per regions, on s'aprecia una lleugera reducció en la proporció de compres efectuades per empreses –normalment amb finalitat d'inversió– des que hi ha registres. Mentre que el 2007 un 13% de les transaccions a Catalunya eren realitzades per persones jurídiques, quatre punts percentuals per damunt de la mitjana nacional, entre gener i agost d'enguany aquesta proporció se situa en el 12%, enfront del 10% de mitjana a nivell estatal.
Altres regions comparables en grandària o circumstàncies a Catalunya han registrat, malgrat això, augments significatius durant aquest temps. Això succeeix a Madrid, on les adquisicions immobiliàries per part d'empreses i altres entitats van augmentar del 10% el 2007 al 14% en l'any actual. Les Illes Balears, les Illes Canàries i Andalusia també han vist increments – consultar el gràfic –. En el període acumulat des del 2007 fins a l'agost del 2025, les Illes Canàries (16%), Catalunya (15%) i la Comunitat de Madrid (13%) lideren la proporció de compravenda d'immobles per part d'empreses, principalment a causa dels anys posteriors a l'ensorrament de la bombolla immobiliària i la influència del sector turístic.
Respecte a les transaccions immobiliàries per a inversió de particulars, una de les poques referències disponibles és l'estudi anual de Tecnocasa i la UPF sobre la situació del mercat de la vivenda. Aquest assenyala que, durant el 2016, un 36,8% dels compradors d'habitatges usats a Barcelona buscaven rendibilitat, un percentatge que va disminuir fins al 23,9% en 2024. “No s'observa una allau d'inversors que estigui capturant el mercat”, opina José García Montalvo, professor titular de la UPF.
Lee tambiénLos notarios piden a la Generalitat que aclare quién se considera un gran propietario de viviendas.
El grup de treball que ha constituït la Generalitat i Comuns per estudiar la regulació d'aquestes transaccions té com basi un informe de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que defensa la prohibició de comprar pisos sempre que no sigui per viure en ells dins de les zones declarades com tensades, que a Catalunya arriben pràcticament a tot el territori. Contempla, això sí, algunes excepcions. En el cas que es compri un edifici sencer d'habitatges, proposa l'obligació de destinar-les íntegrament a lloguer habitual (no de temporada). Per a aquells que vulguin adquirir una segona residència per a ús propi, aposta per limitar-lo a una unitat per comprador. També deixa la porta oberta a comprar pisos per a familiars, però el restringeix al segon grau de consanguineidad.
L'informe sobre el qual treballen la Generalitat i els Comuns presa com referencia la llei de Protecció Contra la Compra que Països Baixos va aprovar el 2022 i que prohibeix als inversors adquirir habitatge per llogar. Una de les poques anàlisis de la mesura, realitzada pel professor d'Economia de la Universitat d'Amsterdam Marc Francke, destaca que la regulació no ha afectat negativament els preus ni el volum de transaccions, “ja que els barris es tornen més atractius per als propietaris”.
Lee tambiénLa escasez de vivienda se extiende al lujo y empuja los precios al alza
No obstant això, aquests nous compradors “tenen més ingressos” que els inquilins a qui substitueixen, afegeix. “Promoure la propietat d'habitatge pot millorar la qualitat del barri, però reduir la mobilitat i les oportunitats d'habitatge per als inquilins de baixos ingressos”, finalitza la indagació.
El possible efecte en el mercat de lloguer és exactament un dels punts que Josep Maria Raya, professor d'Economia Aplicada del Tecnocampus-UPF, posa de manifest. “No existeix cap mercat de lloguer sense inversors”, assenyala Raya.
Raymond Torres, quien dirige la Conjuntura Econòmica de Funcas, sugiere que limitar las adquisiciones de viviendas por parte de extranjeros no residentes podría ser una forma de enfriar el mercado inmobiliario. “És un grup que està desequilibrant el mercat”, declara.
Independentment de la decisió final que prengui la Generalitat, la qüestió clau resideix en si totes aquestes propostes superaran l'escrutini constitucional.
