“Homeless, go home”
CONFUSIÓ VITAL
M’he passat la setmana a Madrid. Sempre aprenc coses quan vaig a la capital. Per exemple, que agafar un hotel al carrer Preciados la setmana abans de Nadal potser no és una bona idea. Millor això que dormir en un institut abandonat de Badalona, i que te’n facin fora sense tenir enlloc on anar. Després de “Netegem Badalona” li recomano a l’admirat alcalde García Albiol com a nou eslògan de campanya “Homeless, go home” (Sensesostre, aneu-vos-en a casa). No és meva. La vaig llegir a Instagram.
Un personatge curiós, García Albiol. Diuen que no sembla del PP. A què es deu assemblar, llavors? Endevineu-ho. I traient majories absolutes, el paio, perquè ell sí que connecta amb la gent, i planta cara als delinqüents, perquè si són negres i pobres, segur que són delinqüents. No fa falta cap judici, no veus quina fila que fa. I el poble l’aplaudeix i el vota massivament. I ell els omple els carrers de llums. I és alt i blanc. I celebra ballant que arriba Nadal. I balla malament, perquè és humà. I té els millors desitjos per a aquestes dates entranyables, per bé que la seva moral té poc a veure amb les entranyes i la humanitat. Però li funciona i ho explota.
L’alternativa és més complicada. Intentar convèncer els seus votants que deixar la gent que ja no té sostre sense sostre és una putada. I que no és el millor exemple que podem donar als fills, i menys en aquestes dates tan assenyalades, que celebrem que fa 2025 anys una dona embarassada, acompanyada d’un home a qui enganyava amb un colom, va haver de parir en un portal perquè ningú no li va donar refugi. I això que aquell nounat venia a salvar el món. No em deixi ser més demagog, admirat Albiol, i si està llegint això, pari i faci ara mateix un tuit dient el que està pensant: Évole, emporta-te’ls al teu casalot. Que com que no els tens al costat, és molt fàcil escriure això des d’una mansió. És veritat. Disculpeu. Vaig un moment a donar menjar als cavalls i continuo.
García Albiol competeix per tenir l’arbre més alt del Nadal espanyol, mentre l’alcalde de Vigo somia amb posar llums que donin la volta per tota la costa gallega, que, com tothom sap, suma més que l’andalusa. Les últimes setmanes de campanya de Núñez Feijóo sempre són glorioses.
Un personatge curiós, Albiol; diuen que no sembla del PP, i doncs a què es deu assemblar?
Tot és una competició: qui té més quilòmetres de costa, qui té l’arbre més alt, qui posa més llums a la seva ciutat, qui té més assetjadors, més corruptes, qui fa fora més immigrants, qui aconsegueix assemblar-se més a l’extrema dreta, que és el que es porta ara, com si fos un “tractor amarillo”.
I sempre hi ha algun ultracatòlic que es commou: home, fer-los fora abans de Nadal...!, haver esperat a Reis. Com si aquestes persones, repeteixo, persones, que dormien a l’institut abandonat de Badalona estiguessin preparant les festes, tinguessin el congelador ple de gambes de La Sirena, estiguessin donant menjar al tió cada vespre, o empolainant-se per anar al sopar d’empresa amb aquella camisa sempre equivocada.
Si Nadal s’ha convertit en un invent consumista, ideal per al capitalisme, no deixem de reinventar-lo. Des de l’amic invisible hi hem anat sumant collonades. A Madrid em vaig assabentar de l’última, encara que es veu que fa anys que es fa. L’arribada a les cases l’1 de desembre de l’elf entremaliat. I cada matí el nen o la nena de la casa ha de descobrir on és l’Elf i quina mala passada ha fet. El 15 de desembre hi ha pares i mares extenuats pels carrers de Madrid. A la nova tradició li està costant de penetrar a Catalunya per la presència del tió . Tranquils, quan se n’assabenti Albiol, la farà popular. Què millor que un elf entremaliat per justificar la seva política. Pèrfid Albiol, bon Nadal.