En un fet sense precedents en un país aliat, Dinamarca qualifica els Estats Units de risc potencial per a la seva seguretat i la d’Europa. En aquesta línia, Copenhaguen ha creat una ‘guàrdia de nit’, que segueix al minut les aventures de Trump.
La protagonista de ‘Borgen’, la primera ministra Birgitte Nyborg
Els danesos són els europeus que més ràpid han paït que els Estats Units no és un aliat fiable i que algun dia pot arribar a ser un enemic. El Ministeri d’Exteriors va crear a la primavera un servei de vigilància nocturna que s’inicia a les 17 hores i acaba a les 07.00 hores. La seva missió és recopilar les declaracions i missatges a les xarxes socials de Donald Trump i altres membres del seu govern mentre Copenhaguen dorm.
Sembla una iniciativa pedestre. Però no ho és tant si es pensa en la diferència d’horari entre els dos països, la voluble diplomàcia del president dels EUA, i la seva demostrada apetència per annexionar-se Grenlàndia, una enorme illa entre Europa i Amèrica que és territori semiautònom de Dinamarca.
El 7 de gener, quan faltaven encara tretze dies per entrar a la Casa Blanca, Trump ja va deixar clar que estava disposat a utilitzar la força per aconseguir aquest territori. “No se sap si Dinamarca té drets legals [sobre l’illa] però si els té, ha d’abandonar-los, perquè nosaltres la necessitem per una qüestió de seguretat nacional” va bramar des de Miami.
Washington vol Grenlàndia pels seus recursos minerals i la seva posició estratègica en un Àrtic en el qual competeix amb Rússia i la Xina. I envolta la reclamació amb el discurs moralista del vicepresident J.D. Vance. “El nostre missatge a Dinamarca és molt simple. Vostès no han fet una bona feina per al poble de Grenlàndia” va dir al visitar l’illa al març. Cal afegir que Washington hi té una base militar, Pituffik, i empreses dels Estats Units exploten els seus recursos naturals. Però amb això no n’hi ha prou per a la Casa Blanca, que no ha deixat d’enviar a l’illa personal d’intel·ligència per recopilar informació.
Com a conseqüència d’aquest assetjament, a l’últim informe del Servei d’ Intel·ligència de Defensa danès s’acusa Washington d’utilitzar el seu poder econòmic i militar per “afirmar la seva voluntat”, creant riscos de seguretat per a Europa i per a Grenlàndia.
La intel·ligència danesa considera a més que el menyspreu i l’animositat amb que els EUA tracten a Europa envalenteixen Rússia en la seva política de guerra híbrida (de la qual Dinamarca n’és una de les víctimes). No hi ha antecedents d’un govern de la Unió Europea i soci de l’OTAN que hagi realitzat un diagnòstic semblant dels Estats Units.
La voracitat dels EUA per Grenlàndia ha provocat un tomb en la visió que els danesos tenen del món
Publicat el 10 de desembre, el document és el full de ruta estratègic dels danesos. És l’equivalent de l’ Estratègia de Seguretat Nacional que Washington va difondre el 4 de desembre i que va deixar perplexos els governs europeus. El document prestava molt poca atenció a Rússia i a la Xina. En canvi, advocava pel final del projecte liberal europeu i de la Unió. “Penso que són febles” va dir Trump en una entrevista a Político per referir-se als dirigents europeus.
Lee tambiénEuropa fa nosa als Estats Units
Tot i això, no és exactament debilitat el que transmeten els danesos. Són sis milions d’habitants amb una renda per càpita (85.210 dòlars) que duplica l’espanyola. Tenen una potent indústria farmacèutica i lideren l’energia eòlica. Encara que en els dos sectors hagin ensopegat amb els Estats Units, que els combaten amb aranzels i paralitzen els projectes en què estan implicades les seves empreses.
La democràcia danesa es va fer popular amb Borgen, (2010-2022), una sèrie de ficció política que pren el títol del nom amb què es coneix popularment el palau de Christiansborg a Copenhaguen, on hi ha l’oficina del primer ministre i el Parlament.
La posició estratègica de Dinamarca entre el Bàltic i el Mar del Nord explica segurament la seva agitada història i la dimensió de les seves possessions per a un país relativament petit. De Noruega a Islàndia (independitzada el 1944) i Grenlàndia, que fins al 1953 va tenir un estatus de colònia. La gestió de la metròpolis sobre l’illa no ha estat exemplar. I només l’avidesa de Trump ha obligat la primera ministra, Mette Frederiksen, a viatjar fins allà per demanar perdó a la població nativa, inuit, per anys d’esterilització forçosa.
Dinamarca és difícil d’encasellar. La socialdemocràcia, que va dominar el mapa polític durant el segle XX, va crear un generós estat de benestar. Però la seva política d’immigració és especialment dura. Comparteix amb el Canadà el paper de víctima de la fatxenderia annexionista de Trump. Però mentre que Mike Carney, el premier canadenc, conrea una imatge suau en les formes, els danesos compren míssils de llarg abast (a la indústria europea).
El Cidob, el think tank barceloní, analitza en la seva última nota els canvis en l’ordre mundial des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca i classifica els països segons la seva capacitat d’adaptació. Estan els pragmàtics i intervencionistes, obvis vencedors en aquesta geopolítica brutal; hi ha els oportunistes, que teixeixen aliances en diferents direccions; estan els resistents, en al·lusió a la generació Z que ha sortit al carrer en alguns països; i també n’hi ha de desubicats. L’exemple més gran d’aquella desubicació (literalment, estar fora de lloc) és la Unió Europea.
Els danesos descriuen els seus aliats dels EUA com un possible futur enemic
És difícil encaixar els danesos entre els desubicats. Però són un símptoma de com la pressió externa sobre la UE pot generar encara més fissures dins la Unió. Què faria Brussel·les en una guerra entre Dinamarca i els Estats Units per Grenlàndia? I l’OTAN? Tard o d’hora sabrem si els danesos s’han anticipat a un canvi que perceben com irreversible. O si la seva tradició històrica els ha portat a sobreactuar en la seva reacció.
Lee tambiénPinochetisme amb rostre humà
