Entre la justícia i el càstig
La pel·lícula Nuremberg, dirigida per James Vanderbilt, recrea el primer judici celebrat en aquesta ciutat alemanya després de la Segona Guerra Mundial, per crims comesos en la preparació i desenvolupament d’aquesta. Ho fa sense que el resultat sigui comparable, ni de bon tros, a Els judicis de Nuremberg, de Stanley Kramer. Però serveix per tornar a posar en valor allò que va significar aquest episodi en l’evolució de la humanitat cap a un ideal de convivència en la justícia.
Crida l’atenció que, en una data tan primerenca com el 13 de gener de 1942, vuit governs a l’exili de països europeus ocupats per Alemanya, més el Comitè Nacional Francès, proclamessin al palau londinenc de Saint James “la voluntat de perseguir, investigar, jutjar i condemnar els criminals (de guerra), sense cap distinció del seu origen, i de procurar l’execució de les condemnes en el marc d’una jurisdicció internacional”. El 30 d’octubre següent s’acordà a Moscou que els criminals que haguessin comès delictes a diversos països serien “castigats en virtut d’una declaració comuna dels països aliats”.
I, sobre aquesta base, el 8 d’agost del 1945 es van adoptar els Acords de Londres, a fi de definir el reglament del tribunal militar internacional encarregat de jutjar els jerarques nazis en un lloc simbòlic: Nuremberg, la ciutat on s’havien reiterat les apoteosis anuals del Partit Nazi. Aquest reglament va crear una nova categoria jurídica: el crim de lesa humanitat.
El procés, iniciat el 18 d’octubre del 1945 va culminar l’1 d’octubre del 1946 amb la lectura del veredicte. Dels vint-i-dos acusats, dotze van ser condemnats a mort a la forca (Göring –es va suïcidar–, Ribbentrop, Keitel, Jodl, Kaltenbrunner, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart i Bormann in absentia); tres a cadena perpètua (Hess, Raeder i Funk); quatre a diverses penes de presó (Dönitz, Speer, Neutath i Von Schirach), i tres van ser absolts (Fritsch, Schach i Von Papen).
Nuremberg va posar de manifest les responsabilitats dels vençuts i els vencedors
Tot i l’avenç que aquest judici va suposar, al seu dia es va criticar i ho ha estat després. Així, el canceller Ludwig Erhard, considerat l’autor del “miracle econòmic alemany” posterior a la guerra, el va censurar com a “justícia de vencedors”, en no haver-se celebrat davant de jutges alemanys o de països neutrals. També ha estat reprovat pel caràcter retroactiu d’alguns delictes. I sorprèn, finalment, que fos recriminat des del primer moment, com ho és ara, per la voluntat explícita del Tribunal de jutjar, a més de l’Holocaust, els crims de guerra i la confabulació contra la pau, evitant així centrar el nucli dels debats en la persecució i la mort dels jueus a Europa.
A Espanya, el diplomàtic i després ministre Gonzalo Fernández de la Mora va publicar l’any 1951, a la revista Arbor, un article (“Las aporías de Nuremberg”), en què va sostenir que el judici és, abans que res, una revolució jurídica, que s’ha d’analitzar en tres punts: qui defineix el crim internacional, qui el jutja i qui n’és responsable. I hi va afegir que de la resposta a aquestes tres qüestions en depèn bona part del futur de la humanitat, ja que la troballa d’una autoritat internacional que defineixi, jutgi i sancioni per sobre de les fronteres és, purament i simplement, el principi d’una etapa nova i millor de la història universal.
En síntesi, el tribunal de Nuremberg: 1r. No va sorgir del no-res, ja que la idea d’una justícia penal internacional tenia antecedents en el doble desterrament de Napoleó I a Elba (1814) i Saint Helena (1815), per la coalició europea vencedora. 2n. No va respectar la lletra del principi de legalitat, però sí l’esperit. 3r. No va ser un tribunal representatiu de la humanitat, però sí un pas cap a aquesta fita. 4t. Va posar de manifest responsabilitats no només dels vençuts, sinó també dels vencedors. Per tot això, fossin quins fossin els seus defectes, cal reconèixer que els Aliats van ser capaços de superar els seus antagonismes, per instaurar una justícia internacional i inscriure el crim de lesa humanitat a les categories del Dret internacional.