Quedar-se a casa
La patacada del PSOE a les eleccions extremenyes de diumenge passat va ser enorme: es va quedar en el 26% del vot, quan des del 1983 havia superat en quatre comicis el llistó del 50%, fa només sis anys va arribar al 47% i el 2023 va recollir el 40%, el seu pitjor resultat fins ara.
Hi ha prou raons –totes comprensibles– per explicar aquest retrocés: un partit erosionat internament per casos de corrupció i de masclisme, una oposició (no precisament exemplar) que el pica sense treva, un candidat processat i poc sexi, el gir populista global, la baixa participació, el legítim canvi d’orientació del vot, etcètera.
Però hi ha una raó menys fàcil de comprendre: la desmobilització d’un nombre important d’electors socialistes que s’estimem més quedar-se a casa abans que anar a votar. Per què fan això? Són molt melindrosos i consideren indigne del seu vot un partit imperfecte i en hores baixes? Els venç la mandra, la desídia, la indolència? Van sobrats i consideren que ja no calen més polítiques socials (o mediambientals o igualitàries o assistencials)? Creuen possible conservar el seu ideari teòric i, a la pràctica, aplanar el camí a la dreta i els ultres perquè prenguin el poder, retallin les esmentades polítiques i apliquin les contràries?
Sortir de casa és aconsellable. Ja sigui per veure els amics, anar a treballar, al cinema o al teatre, a nedar, en bici o de passeig per la muntanya. De vegades ens fa mandra, sí. Però a la tornada, oxigenats, l’esforç genera benestar. Del col·legi electoral, on des de temps immemorial molts es resignen a votar el candidat menys dolent, no es torna eufòric. Però demanar que es visiti quan toca no és demanar gaire.
Ficar-se amb els polítics és ja un esport nacional amb més aficionats que el futbol. De raons no en falten. Però practicar-lo gairebé diàriament i després no prendre’s la molèstia d’anar a votar una vegada cada quatre anys –aquesta vegada van ser dos i mig, per l’ avançament–, podent a continuació tornar a casa i apoltronar-se al sofà la resta de la jornada per refer-se de tant esforç, pot semblar cosa de ganduls, incoherents, ingenus o imprudents. I té conseqüències, com es veurà tard o d’hora.