La gran batalla del 2026
Una de les paraules estel·lars dels últims anys, en anglès, és enshittification. És una paraula nova que no té traducció fàcil, i suposo que per això no ha circulat gaire en català. En teoria l’equivalent seria emmerdament, però emmerdar en català vol dir embrutar de merda, i aquesta paraula no vol dir exactament això. Vol dir rebaixar la qualitat dels productes. Jo més aviat la traduiria per merdificació, que penso que és més precisa, però és possible que al lector se n’hi acudeixi una traducció millor.
La paraula descriu un procés que, a hores d’ara, ja ens resulta a tots molt familiar. Massa. No sé si el van començar les companyies d’aviació low cost o si van ser les grans tecnològiques, però s’ha convertit en un patró molt comú.
Ens ofereixen un servei a preus de broma i, un cop hem picat i estem enganxats, comencen a abaixar-ne la qualitat i a demanar-nos quantitats suplementàries per coses que abans estaven incloses.
En el món de l’aviació comercial, això vol dir pagar cada dia per més les maletes, l’equipatge de mà, la prioritat d’embarcament, l’elecció de seients, etcètera. En el de les grans tecnològiques, vol dir haver-se d’empassar cada dia més publicitat o pagar un subscripció prèmium per obtenir el que abans estava inclòs en una subscripció normal. El truc és rebentar preus, acaparar clients i, un cop els tenen, treure’ls diners per totes les vies possibles.
Aquest procés afecta cada cop més productes i més esferes de la nostra vida, perquè les companyies que el practiquen, les grans tecnològiques, ocupen cada dia més espai i perquè moltes altres empreses, fins i tot algunes de sempre, han vist el truc i comencen a copiar-lo. ¿No hi ha fabricants de cotxes de luxe que cobren una subscripció mensual per la versió més sofisticada del GPS?
El xoc entre les grans empreses tecnològiques nord-americanes i Brussel·les pot ser estrepitós
Però aquest procés s’està estenent a altres camps. Per exemple: els Estats Units ¿no estan merdificant l’OTAN? Ens exigeixen que gastem tots més en defensa –s’entén que esperen que sigui en armament nord-americà– i ofereixen cada dia menys seguretat. La garantia de defensa col·lectiva de l’article 5 del Pacte Atlàntic ja no és clara, almenys pel que fa a Washington. Per reblar el clau, Trump insisteix que els Estats Units necessiten Groenlàndia (és a dir, que no només no estan disposats a defensar un aliat, sinó que li volen prendre un territori amb el qual hi manté una relació històrica molt especial).
¿Aquesta serà la gran batalla de l’any vinent? Em semblaria demencial que els Estats Units s’apoderessin de Groenlàndia, però no es pot excloure. L’Administració Trump s’està saltant tantes normes i està travessant tantes línies vermelles que no em sorprendria. Però, si hagués de jugar-m’hi els diners, apostaria més aviat per un xoc frontal entre Brussel·les i Washington a causa de la negativa de les grans empreses tecnològiques a sotmetre’s a les regulacions europees.
Els interessos en joc són enormes. Si Brussel·les no és capaç d’aconseguir que les grans empreses tecnològiques barrin el pas als missatges d’odi a les xarxes, que respectin les lleis europees de protecció de dades i se sotmetin a les normes de competència, estem perduts. Les xarxes poden destrossar la convivència i desvirtuar les nostres democràcies.
Però aquestes companyies han capturat l’Administració Trump i tenen plena llibertat per actuar com els vingui de gust als Estats Units, i saben que si se sotmeten a les regulacions europees no només hauran de renunciar a una part dels beneficis potencials, sinó que a més correran el risc que a algú se li acudeixi també imposar-los limitacions allà.
El xoc pot ser estrepitós. Brussel·les no pot renunciar a la potestat reguladora, perquè seria un suïcidi. I les tecnològiques no voldran cedir. Hi ha massa diners en joc. A més, s’han introduït tant en la nostra vida quotidiana que tenen una gran capacitat de xantatge. Si apaguen l’interruptor i ens tallen els serveis digitals, ens poden fer molt mal.
Fa anys, hauria apostat sense dubtar-ho per la victòria de Brussel·les. Ara ja no n’estic tan segur. En tot cas, guanyi qui guanyi, el resultat pot acabar sent una gran merdificació.