Pessebres i correcció política
Fa bastants anys, quan servidora de vostès era una adolescent, en una època pretèrita en què no hi havia més telèfons que els fixos i a ningú li podia passar pel cap que la tecnologia canviaria les nostres vides en un tres i no res, en aquestes dates nadalenques la gent es felicitava enviant christmas, això és les postals, avui gairebé en desús, amb les quals ens desitjàvem bones festes i pròspers anys nous.
Suposo que aquells que amb tant d’èxit van introduir el terme christmas – figura fins i tot al Diccionari de la RAE, no així al DIEC– havien de ser els avis dels que avui ens bombardegen amb la bacinada de save the date per reserveu la data. Segur que qui ens convida als importants esdeveniments que requereixen ser agendats amb anticipació considera que és molt més elegant emprar les paraules o paraulos, en tal cas, sí, paraulos, en anglès, que en l’idioma propi.
La moda ha irromput fins i tot en institucions com la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid, que no fa massa va enviar un correu amb motiu del premi Blanquerna 2025, concedit al director del Cervantes, Luis García Montero, amb el save the date. Com faig en aquests casos, vaig contestar, demanant-los, que, si us plau, en la pròxima invitació en comptes de l’anglès utilitzessin la llengua pròpia i escrivissin: Reserveu la data. Penso que no em faran cas, perquè l’ús de l’idioma de l’imperi ianqui és molt del gust de les institucions catalanes. Qui sap si aviat, per a estar a l’altura, en comptes de Generalitat de Catalunya, s’optarà per Generality of Catalonia.
Ara la immensa majoria dels bons desitjos no s’acompanyen de cap il·lustració religiosa
Torno als christmas, terme avui en desús ja que ha desaparegut la cosa a la qual feia referència, això és la targeta de Nadal, com defineix el Diccionari de la RAE, encara que en el seu l’origen la paraula procedeix de Cristes (Crist) i maesse (missa) i al·ludeixi a la celebració litúrgica nadalenca que commemora el naixement de Jesús. Van ser, doncs, els anglosaxons els que van imposar la moda del Christmas card, que aquí, com és costum, vam copiar per a turment dels carters dels anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, ja que les felicitacions ens arribaven per correu postal. Avui són els correus electrònics i més encara els serveis de missatgeria, especialment els watsaps, els mitjans usats per enviar felicitacions nadalenques, en les quals, des de fa un temps, han anat desapareixent les imatges del naixement de Jesús, que commemoren tantes i tantes obres mestres pictòriques.
Ara la immensa majoria dels bons desitjos d’amics, coneguts i saludats, a més dels de les empreses de serveis, bancs..., no s’acompanyen de cap il·lustració religiosa. Es prefereix triar Pares Noel com més panxuts, millor, arbres d’on pengen galindaines vàries, rens de banyes força enrevoltades, estels més o menys resplendents, ninots de neu, paquets amb embolcalls elegants coronats per llaços i un llarg etcètera d’andròmines infinites.
Quin motiu hi ha per al rebuig de la imatge del pessebre?, m’he preguntat aquests dies. Cal suposar que tothom prova d’impedir que se sospiti que les seves intencions no són políticament correctes? Que el laïcisme no domina el seu tarannà?, i així eviten qualsevol mínim indici cristià no fora cas que musulmans, budistes, xintoistes, adoradors de l’espagueti volador i, per descomptat, els ateus governamentals es molestessin…
Sé molt bé, agnòstica com soc, que la data del 24 de desembre coincideix amb el solstici d’hivern que els romans celebraven i que el sincretisme s’ha donat en totes les religions i cultures, la qual cosa no ha d’impedir que recordem el que de renovador, transgressor i revolucionari va implicar el cristianisme, que encara, per a bé i per a mal, impregna la civilització occidental. Per això em sembla absurd provar de soterrar una tradició arrelada fins fa poc com és la del pessebre. El fet de commemorar que uns pobres com Maria i Josep fossin obligats a viatjar de Natzaret a Betlem per empadronar-se i haguessin de refugiar-se en un estable perquè no tenien on aixoplugar-se i allà naixés Jesús sembla que incomoda fins i tot els creients i prefereixen oblidar-lo. Si no és així, no s’explica que l’alcalde de Badalona es vanti, just els dies abans de Nadal, d’haver desokupat per fi els migrants de l’institut B9 de Badalona, enviant-los a la intempèrie, sense contemplacions mentre a la seva ciutat proliferen les lluminàries i els arbres nadalencs monumentals.