María Vázquez, o sigui, Galícia
Entrevista
Després de ‘Matria’, ha tornat a la seva terra amb ‘Rondallas’
Un fenomen cultural de laRiade Vigo serveix per explicar la dura vida de la gent del mar
Si fóssim en temps dels sueus i Galícia fos un regne, no trobaria millor ambaixadora que María Vázquez (Vigo, 1979). Pel cognom, les pigues i el color dels cabells que la caracteritzen però, sobretot, per una galleguitat militant que aplaudiria Castelao. María protagonitza Rondallas , dirigida per Daniel Sánchez Arévalo, amb una selecció dels millors intèrprets nascuts en aquella terra: Javier Gutiérrez, Tamar Novas, Xosé Antonio Touriñán, Carlos Blanco, Judith Fernández... La rondalla és un fenomen cultural molt popular a l’àrea de Vigo homòloga als castellers a Catalunya: una exhibició col·lectiva d’esforç, cohesió i estètica, malgrat que en aquest cas sona la gaita i la percussió amb la duresa del mar com a mode de vida de fons. “Aquesta pel·lícula li dona veu a totes les dones que es queden a terra quan els marits se’n van a la mar, que després moltes es queden vídues, com han de refer la vida... Hi ha moltes històries del mar que encara s’havien d’explicar i que tenen a veure amb la gent normal, amb la classe obrera de la costa de Galícia. Jo reivindico el cinema obrer perquè fa molta falta acostar el cinema a la gent normal i corrent explicant la vida de la gent normal i corrent”. María torna a rodar a la seva terra i amb un paper pròxim al més que meritori treball a Matria , que li va valer la segona nominació al Goya. Aquesta vegada és una percebeira vídua que ha de tirar les seves dues filles endavant. “La preparació de la rondalla va ser una immersió de molts mesos, però em va ser molt més difícil el percebe: soc d’interior i em fa molt respecte el mar i, malgrat que no vam rodar a les zones més perilloses, naturalment, i anàvem amb arnesos, mantenir l’equilibri a sobre de les roques rebent l’embat de les onades va ser duríssim”.
La María actriu és inseparable de la María persona, si bé posada davant la tessitura d’escollir... “El primer és la meva vida. Sens dubte. I encara sort! [Rialles]. Actuo com visc i visc com actuo. Els meus fills entenen la meva feina perquè sempre els hem inclòs [casada amb el també actor Víctor Duplá] i l’han viscuda molt de prop. Ara tenen 13 i 15 anys, però quan eren petits i ploraven quan me n’anava a rodar els deia: ‘Soc millor mare si treballo’. Afortunadament, això ho van entendre sempre. Actualment, quan me n’he d’anar unes setmanes es-
clar que em fa pena, però és veritat que soc millor persona perquè m’agrada molt la meva feina. Tot i això, si hagués d’escollir, sens dubte triaria la meva vida”.
A Chantada, nucli de la Ribeira Sacra, hi té la família, les vinyes, un hort i les arrels
María Vázquez viu a Chantada, cor de Galícia i nucli fonamental de la Ribeira Sacra, i allà hi té les vinyes, l’hort i les arrels. A casa l’anomenen Mariquiña i fora, alguns la coneixen com a Guindilla : “ Montxo Armendáriz me’l va posar quan vaig rodar Silencio roto perquè soc superinquieta i per la sorna gallega: ‘Aquesta riu però te’n deixa anar cada una...’, deia. I em va encantar”.
Malgrat que té dues nominacions al Goya (per Mataharis i Matria ), algunes als Forqué i Feroz, una Bisnaga de Plata i diversos premis Mestre Mateo, diu que viu aliena a qualsevol pressió tret de la pròpia: “Soc molt exigent i la principal crítica amb mi mateixa. Desitjo continuar treballant i estar orgullosa del que faig, tot i que ara començo a pensar que el que vull és que pensin que soc bona gent”.