Una Rifa Canalla
Fins a 1999 el sorteig del Niño se celebrava tal dia com avui, 5 de gener, en comptes del dia de Reis. Devien voler completar la carta als Reis dels adults amb una pluja de milions lliures d’impostos, però l’any 2013 Hisenda va començar a aplicar una retenció del 20% sobre els premis grossos. Això no treu que demà es barrejaran les ampolles de cava a les administracions de loteria amb el paper de regal esquinçat pels nens.
De fet, aquesta rifa no es va conèixer com El Niño fins al 1966. Abans, el general franquista que dirigia Timbre y Monopolios, de cognom Roldán (bonic anagrama de Ladrón), va instaurar la primera rifa de l’any el 1941 per la vigília de l’Epifania del Senyor, és a dir, del dia de Reis. I, segons sembla, la tradició rifaire es remunta fins als temps d’Alfons XII, pare del primer productor documentat de cinema porno a Espanya.
Potser seria el moment de crear un altre sorteig singular, com la Grossa
Igual com la banca sempre és qui més hi guanya als casinos, les loteries nacionals beneficien els estats que les promouen. La recaptació, afegida als premis no concedits i als impostos, en fan un negoci rodó. Per això l’any 2013, en ple auge independentista, el govern de la Generalitat va promoure la Grossa de Cap d’Any que contraprograma la grossa de Nadal. En canvi, va menystenir el del Niño , mer epígon que viu de la reinversió dels premis petits del sorteig de Nadal. En comptes de cobrar el retorn dels diners o els cinc euros per euro, molts premiats acostumen a bescanviar els dècims amb la vana esperança d’una segona oportunitat.
Ara que el president Illa propugna “una actitud de diàleg, d’obertura i de generositat perquè Catalunya sigui un país pròsper que generi prosperitat” i que aquest mes de gener s’anuncien acords sobre finançament singular, potser seria el moment de plantejar un altre sorteig singular, alternatiu al del Niño que recuperi la data del 5 de gener. Després d’equilibrar el biaix de gènere que suposava el gordo amb la Grossa, seria el moment d’aplicar el llenguatge inclusiu al sorteig del Niño sense haver de desdoblar el Nen i la Nena. El català és una llengua rica en substantius inclusius per als infants, com ara quitxalla o mainada, però jo apostaria pel més sonor de tots i crearia la Rifa Canalla.