Quaranta-set segons
Probablement no llegireu més d’un paràgraf i mig d’aquesta columna. Si ho feis en versió digital en castellà, veureu que teniu l’opció d’escoltar-la a diverses velocitats. La que surt per defecte dura gairebé dos minuts, massa temps per a la mitjana d’atenció que dedicam a la majoria de continguts: quaranta-set segons. És molt manco que els dos minuts i mig que hi dedicàvem fa vint anys, segons la investigadora Gloria Mark.
L’speedwatching és l’opció de veure o d’escoltar més ràpidament els missatges de veu, els podcasts o els capítols d’una sèrie. El 31% dels nord-americans joves i el 8% dels adults reprodueixen els àudios a una velocitat superior a aquella que va ser enregistrada, segons una enquesta de The Economist. El cervell és capaç d’entendre text i imatges a 1,5x, i les plataformes i els diaris en línia ofereixen la possibilitat d’accelerar allò que publiquen. Suposadament és per estalviar temps. La pregunta és per a què.
Els continguts passen a ser objectes de consum i no de gaudi o de coneixement
L’informe Digital 2024 Espanya recull que el 45% de les persones que empren xarxes socials ho fan “per emplenar el temps lliure”. Els continguts passen a ser objectes de consum i no de gaudi o de coneixement, que requereixen més dedicació per ser processats i assimilats. No es valoren tant per la seva qualitat o profunditat com per l’impacte que tenen i, sobretot, per la seva capacitat de segrestar l’atenció. Si el fast food i el fast fashion fan que engolim menjar i comprem roba compulsivament, la informació (ja sigui periodística, cultural, política o promocional) també tendeix a condensar-se en càpsules amb un alt contingut addictiu però poc nutritiu. Tant se val el que aportin, el que compta és que enganxin. La sacietat no és possible, només ho són la saturació i l’empatx.
El creador, a més de dur a terme la seva obra, ha de trobar la fórmula per cridar l’atenció i mantenir-la almanco quaranta-set segons. El receptor espera un estímul constant, no té paciència; de mitjana, consultarà el mòbil entre cinquanta i vuitanta vegades al dia mentre feia qualque cosa a què ha estat incapaç de parar atenció, cercant en la interrupció qualque cosa que sí que l’acapari durant una estona. Cada vegada som menys on som, distrets pel soroll. Per això el meu únic propòsit per a l’any que comença és reforçar l’atenció a mantenir el fil argumental.