La dreta bromista
“Torneu a casa vostra! D’aquí vint anys, tots sereu notaris!”, els va cridar Marcel Jouhandeau, un escriptor gran i de dretes, als estudiants que el Maig del 68 es manifestaven sota les seves finestres. M’encanta l’anècdota perquè resumeix molt bé el que eren aleshores les esquerres i les dretes. D’una banda, joves grenyuts que proclamaven la desobediència, el poble manifestant-se als carrers, la imaginació al poder... De l’altra, senyors grans que defensaven la llei, les institucions i les bones maneres.
Aquestes definicions d’esquerra i dreta ens semblaven llavors (com ens sembla tot quan som joves) eternes. I amb un punt tranquil·litzador: com en aquelles parelles en què un empeny els fills a assumir riscos sabent que l’altre, més prudent, s’ocuparà de les precaucions, era fàcil somiar amb utopies, proclamar la revolució, jugar amb foc... Sabent que les lleis i els valors tradicionals farien el seu paper de contrapès.
Ja no. Heu vist el tuit de Noves Generacions del PP? Diu: “Estimats Reis d’Orient...”, i a sota, una foto de Maduro emmanillat, per bé que han substituït la seva cara per la de José Luis Rodríguez Zapatero.
Qui m’havia de dir que trobaria a faltar aquella vella i avorrida dreta que respectava institucions, lleis i bones maneres
Una simple broma...? Pensem en altres exemples: era una simple broma, quan a tots els Estats Units hi va haver manifestacions contra Trump, que aquest difongués un vídeo creat amb IA en què se’l veia cagant-se, literalment, des d’un avió, en els manifestants? Era broma aquell altre vídeo que mostrava Trump i Musk prenent el sol en una Gaza convertida en platja de luxe i presidida per una estàtua d’or del primer? Simples trucs d’influencer per cridar l’atenció i aconseguir seguidors, vandalisme només en l’estil, que no afecta els valors i els principis...? Que el president dels Estats Units hagi demandat per difamació la BBC i The New York Times, reclamant-los indemnitzacions de 10.000 i 15.000 milions de dòlars, respectivament, no té res a veure amb el seu estil gamberro habitual? I l’amenaça d’empresonar Hillary Clinton i Zohran Mamdani, entre altres adversaris polítics? Recordeu la frase de Feijóo comentant la detenció de Cerdán, Ábalos i Koldo: “Falta el número u”...? Simple broma?
Ai, dreta, qui t’ha vist i qui et veu. I a mi, d’esquerres de tota la vida, qui m’havia de dir que trobaria a faltar aquella vella i avorrida dreta d’altres temps que feia una cosa tan banal com respectar les institucions, les lleis i fins i tot les bones maneres.