La futura Casa de les Lletres, que ha d’aglutinar al Palau Requesens les principals entitats de creació literària, obrirà abans de l’estiu del 2028, segons ha dit aquest dimecres la consellera de Cultura, Sònia Hernández, durant la presentació del projecte arquitectònic –que inclourà un espai obert al públic–, amb el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, i l’arquitecta Martina Fabrés en representació de l’equip format per Brullet De Luna i Associats i Taller d’Arquitectura a les Golfes.
De moment el calendari ja s’ha endarrerit un any, perquè al febrer del 2024 es va afirmar que s’esperava acabar les obres aquest any i inaugurar-la el primer trimestre del 2027. Ara es compta licitar les obres abans de l’estiu perquè comencin abans de finals d’aquest any, segons ha indicat la consellera, que ha afegit que l’endarreriment es deu a les dificultats i la complexitat del projecte en un edifici patrimonial catalogat i que a més ha de permetre mantenir l’activitat de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, que hi té la seu.
Lee también
En presentar el projecte, que té un pressupost de 4,8 milions d’euros, Fabré ha posat l’accessibilitat –a més de les escales inicials, l’ascensor fa molts anys que no funciona– i sobretot la sostenibilitat com dos dels eixos d’una reforma que vol “mostrar la complexitat històrica que ens ha dut fins la situació actual”, una “superposició de capes” que “llegim com un palimpsest”. Segons Fabré, es farà servir un celobert en desús per instal·lar-hi un “nucli de circulacions verticals” que posi en relació les diferents àrees i alhora funcioni com a “dispositiu bioclimàtic, coronat per una lluerna que facilitarà la ventilació natural i afavorirà la il·luminació natural”. Altres intervencions lligades a la sostenibilitat són “l’aïllament molt generós dels murs”, plaques solars i, a la coberta transitable, “una pèrgola coberta amb elements vegetals per contribuir al confort hidrotèrmic”, a més de bombes aerotèrmiques i sistemes de recuperació d’aigües.
Per la consellera, es tracta d’un projecte “molt il·lusionant que serà un espai rellevant per la dinamització de la literatura catalana” on es durà a terme “un diàleg entre el passat, el present i el futur de l’arquitectura i de la literatura catalana”. “La Casa de les Lletres vol convertir-se en la capçalera del sistema literari del país”, ha dit Hernández.
Un edifici gòtic entre la muralla romana
Una de les dificultats del projecte de reforma és l’origen mateix de l’edifici, que es remunta al segle XIII però sobre la muralla romana, i que té una alta protecció patrimonial. Les primeres reformes van arribar al segle XV, per ampliar-lo, i el XVIII, quan s’hi van incorporar els balcons. El 1855, però, amb la desamortització de Madoz –per qüestions testamentàries llavors pertanyia a la catedral de Barcelona– va passar a ser un magatzem de sal i tabac, fins que el 1917, ja propietat de l’Estat –avui, de la Generalitat–, es va reformar un altre cop per cedir-lo en usdefruit a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, que hi té la seu des de llavors, amb algunes intervencions arquitectòniques. Des del 1970 alberga els retrats de la Galeria de Catalans Il·lustres.
L’accessibilitat i la sostenibilitat, eixos de la reforma d’un equipament que vol ser un punt de trobada del sector
Una de les novetats és que per primer cop la Institució de les Lletres Catalanes tindrà un espai obert a la ciutadania, especialment a la planta baixa, amb un bar –que podria actuar de catalitzador de públic– i un espai polivalent –el Tinellet– amb capacitat per a quasi 150 persones, que programarà activitats tant de les entitats acollides a la Casa de les Lletres com de la resta del sector, cosa que segons Escoffet “aglutinarà una part molt important del sector i permetrà una millor connexió amb el conjunt de la societat, a més de suposar un impuls a la creació literària i fomentar la col·laboració i el reconeixement social dels escriptors”.
La presentació ha comptat amb la presència dels representants de les entitats que acollirà l’edifici, com el president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Borja de Riquer; el de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Sebastià Portell; el de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, David Castillo; la del PEN Català, Laura Huerga; la de la xarxa del patrimoni literari Espais Escrits, Glòria Bordons; i la coordinadora del Consell per la Literatura Infantil i Juvenil (Ibbycat), Marta Roig. En acabar l’acte, alguns d’ells ja parlaven de la necessitat de coordinar-se per programar activitats en un espai que com ha dit la consellera, serà “fruit d’un treball col·lectiu”.
