El llop ferotge
La llei de la selva és la que compleix aquell home de negocis tèrbols que ha assolit el poder suprem del país més poderós del planeta, eludint la justícia i venent vacuïtat per imposar qualsevol disbarat sense que ningú el freni. Ell sap que per coaccionar i espoliar voluntats i recursos no es pot doblegar mai, ni admetre un error ni reconèixer una derrota. El seu mètode és i ha estat destruir qualsevol que vagi en contra seu mitjançant una campanya mundial de falsedats, injúries i calúmnies replicades fins a la sacietat per tots els mitjans disponibles fins a convertir qualsevol crític o els que no compleixin les seves ordres en un pària, en un narcotraficant o en un immigrant assassí i, de passada, amb aquests artificis, convertir-se en el líder d’audiència en qualsevol minut del dia i de la nit com si fos la pel·lícula més taquillera de la història. Es tracta de convèncer i imposar una veritat única, encara que sigui un disbarat.
Fill d’emigrants, després d’obrir-se camí, va aprendre que en el món dels negocis no hi ha més llei que la del benefici econòmic a qualsevol preu. El benefici dona poder per obligar menors, adults, càrrecs de qualsevol mena i empleats a complir les seves ordres sense queixar-se entre somriures forçats i, quan l’assumpte sigui transcendent, passant baguls de diners.
Per salvar-se de la llei constitucional i del sistema jurídic vigent després de les condemnes a diversos jutjats, havia d’aconseguir la cúpula del poder. Necessitava manar com el Calígula de la nova era i utilitzar a rampells l’armament més avançat del món, la moneda que regeix els mercats globals i la tecnologia que mou el planeta. El més extravagant és la passivitat i el pànic d’aquells que senten com s’esfondra el món del dret. L’excusa del president és impedir l’hegemonia de la Xina impossibilitant que certs països li venguin, per exemple, petroli a baix preu. La llei del més fort és l’alternativa al liberalisme decadent, mentre una quarta part dels Estats Units viu sumida en una crisi neuròtica davant la Xina, pel fet de ser una nació amb quatre mil anys d’història i ser el productor més important del món.
Cada dia Trump compleix un caprici guerrer i se salta totes les normes sense el més lleu temor moral
Trump ha despertat la passió col·lectiva pel llop ferotge. La passió de qui l’admira ferotgement; la passió del que el repudia, desitjant un impeachment immediat. Conclusió: cap dels seus actes, decretats amb una astuta intuïció sense necessitat de gabinets de comunicació, no deixa indiferent ningú. Cada dia, cada minut compleix un caprici guerrer o extorsionador, saltant-se totes les normes sense el més lleu temor moral i de tot seguit apareix com la notícia del dia. Deixa atònits mandataris, periodistes i el ciutadà corrent. Quan mostra menyspreu absolut, gairebé fàstic, per la compassió, la solidaritat i l’honestedat no enganya ningú en manifestar-ho obertament en els discursos televisats. Les seves proclames d’odi captiven milions de persones. La indústria cultural violenta en sèries, pel·lícules i xarxes ajuda a transformar l’imaginari de les persones corrents. Després dels trets que van llevar la vida de la poeta nord-americana Renee Nicole Good, testimoni d’una batuda de l’ICE contra immigrants, els vídeos demostren que no tenia intenció d’atropellar l’autor dels trets. L’incident ha causat un sisme submarí de protestes; mentrestant, Trump l’ha transformat en una performance d’insults contra la poeta. El governador de Minneapolis i l’alcalde de Minnesota han denunciat que no se’ls permeti participar en les investigacions. Més escàndol.
Després d’un pacte amb les autoritats de Veneçuela, ha segrestat el president Maduro, manté la vicepresidenta chavista en el poder, es queda amb l’explotació del petroli i passa de qualsevol procés democràtic. A continuació, amenaça Cuba, Colòmbia, Mèxic i l’Iran. També proclama als quatre vents que, tant sí com no, es quedarà amb Grenlàndia, una part de Dinamarca, nació que pertany a l’OTAN i a la UE. Té alguna possibilitat de defensa la UE si Trump envaeix Grenlàndia amb armes? Sí que en té. Pactar amb l’Índia, el Regne Unit, la Xina, el Canadà, Austràlia i Indonèsia el pagament dels intercanvis comercials en qualsevol moneda que no sigui el dòlar.