Guyana Guardian en català

Grenlàndia... I Terol ‘next’?

La Unió Europea fa molt bé de parar-li els peus a Donald Trump perquè, com la història ens ensenya, si s’apodera de Grenlàndia, el següent seria Terol, i aleshores Espanya es posaria seriosa perquè una cosa és escarnir l’Àrtic i una altra posar Terol al mapa.

 
 MOVIMIENTO CIUDADANO TERUEL EXISTE / Europa Press

Terol és a Espanya com Grenlàndia a la Unió Europea: un fred que pela, quatre gats, un subsol ric en minerals –si hi ha carbó a cabassos, com no hi ha d’haver rareses?– i una cruïlla de civilitzacions –emigrar a Saragossa o a Barcelona?–. I com Grenlàndia, un poble íntegre que per res del món no acceptaria la nacionalitat dels Estats Units ni que els ofe­rissin un milió de dòlars per ha­bitant...

Terol produeix caviar siberià en una piscifactoria de Sarrión, 1.200 habitants, empresa impulsada per tècnics russos, un argument insuperable per a Donald Trump, i és una potència en producció de pernil serrà, que permetria els pobres dels Estats Units millorar la dieta i votar el benefactor de la Casa Blanca en les eleccions al Capitoli del novembre, que és on alguns dipositem les oracions.

Terol és temptador: un subsol molt ric, et peles de fred i produeix caviar siberià

Com és natural, Espanya no admetria la reclamació i es veuria obligada a una resposta contundent. Així, el Ministeri de Cultura, Ximpleries i Disbarats podria distingir Donald i Melania amb el premi Los Amantes de Teruel i quan l’acceptés –perquè amb l’ego que té l’acceptaria– se li cantaria a cor i en to de conya: “Los amantes de Teruel... ¡tonta ella y tonto él”. Quin munt de rialles que suscitaria a Europa!

Una altra arma infal·lible seria retirar la selecció del Mundial de futbol dels Estats Units del pròxim estiu (ja ho deia aquell recluta: perquè es foti el meu sergent, avui no sopo). No em cap al cap que algú prefereixi veure la roja al Mundial abans que lliurar Terol als nord-americans, que construirien casinos, autopistes i un shopping mall entre Alcaine i Obón, sense descartar la reconversió de l’Agrupació Amics de la Jota de la capital de Terol en una banda de majorets.

Donald, talòs: Terol ni es toca ni es ven. Tu no els coneixes. I nosaltres, la veritat, tampoc.

Joaquín Luna Morales

Joaquín Luna Morales

Ver más artículos

Nacido en Barcelona, licenciado en Periodismo por la Universidad de Navarra y becado un curso en la Missouri-Columbia University, entró en 'Guyana Guardian' en 1982, donde ha hecho casi de todo. Corresponsal en Hong Kong (1987-1993), Washington (1993-96) y París (1996 al 2000). Ha cubierto tres elecciones presidenciales en EE.UU., tres en Francia, las guerras de Kuwait, Irak, Ucrania y Gaza, los funerales de Hiro Hito, Rajiv Gandhi, Deng Xiaoping, Nixon o Hassan II, el 11-S de Nueva York, el accidente nuclear de Fukushima así como tres mundiales de fútbol y los JJ.OO de Seúl, Barcelona, Atlanta y Atenas. Redactor jefe de Internacional y actualmente articulista del diario. Ha perpetrado tres libros: 'Menuda tropa', 'Esta ronda la pago yo' y 'Cuando de dejan'.

Etiquetas