
Grenlàndia... I Terol ‘next’?
La Unió Europea fa molt bé de parar-li els peus a Donald Trump perquè, com la història ens ensenya, si s’apodera de Grenlàndia, el següent seria Terol, i aleshores Espanya es posaria seriosa perquè una cosa és escarnir l’Àrtic i una altra posar Terol al mapa.

Terol és a Espanya com Grenlàndia a la Unió Europea: un fred que pela, quatre gats, un subsol ric en minerals –si hi ha carbó a cabassos, com no hi ha d’haver rareses?– i una cruïlla de civilitzacions –emigrar a Saragossa o a Barcelona?–. I com Grenlàndia, un poble íntegre que per res del món no acceptaria la nacionalitat dels Estats Units ni que els oferissin un milió de dòlars per habitant...
Terol produeix caviar siberià en una piscifactoria de Sarrión, 1.200 habitants, empresa impulsada per tècnics russos, un argument insuperable per a Donald Trump, i és una potència en producció de pernil serrà, que permetria els pobres dels Estats Units millorar la dieta i votar el benefactor de la Casa Blanca en les eleccions al Capitoli del novembre, que és on alguns dipositem les oracions.
Terol és temptador: un subsol molt ric, et peles de fred i produeix caviar siberià
Com és natural, Espanya no admetria la reclamació i es veuria obligada a una resposta contundent. Així, el Ministeri de Cultura, Ximpleries i Disbarats podria distingir Donald i Melania amb el premi Los Amantes de Teruel i quan l’acceptés –perquè amb l’ego que té l’acceptaria– se li cantaria a cor i en to de conya: “Los amantes de Teruel... ¡tonta ella y tonto él”. Quin munt de rialles que suscitaria a Europa!
Una altra arma infal·lible seria retirar la selecció del Mundial de futbol dels Estats Units del pròxim estiu (ja ho deia aquell recluta: perquè es foti el meu sergent, avui no sopo). No em cap al cap que algú prefereixi veure la roja al Mundial abans que lliurar Terol als nord-americans, que construirien casinos, autopistes i un shopping mall entre Alcaine i Obón, sense descartar la reconversió de l’Agrupació Amics de la Jota de la capital de Terol en una banda de majorets.
Donald, talòs: Terol ni es toca ni es ven. Tu no els coneixes. I nosaltres, la veritat, tampoc.

