La IA no sap il·lustrar
Per Nadal, el tió va cagar algunes joies com Mitologia dels Països Catalans, amb textos de Daniel Rangil i il·lustracions precioses de Laia Baldevey (Efadós), o El gran llibre de les bruixes catalanes, El gran llibre de l’imaginari fantàstic català i La guia de les criatures fantàstiques de Catalunya, amb textos de Joan de Déu Prats i il·lustracions també fascinants de Maria Padilla (Comanegra). És impossible no enganxar-se en aquests llibres perquè les imatges són hipnòtiques. Cada detall, l’atmosfera que creen, t’endinsa en un món extraordinari que exploràrem nebots, avis i tietes, absolutament encisats per aquell més enllà.
A ca nostra som fans de Joan Amades. Etnòleg i folklorista, el seu Costumari català –publicat el 1952– té un espai important a la biblioteca. Els dibuixos que acompanyen el text al llarg dels cinc volums de l’obra mostren vestits típics, passos de ball, retaules, castellers o l’imaginari mitològic, amb la senzillesa de la tinta sobre fons blanc.
Com més precària és la teva professió, més risc hi ha que et substituesqui una IA
A ca nostra també som fans de la feina de Júlia Cot i Jordi López Casanovas, i no ens vàrem perdre el primer capítol de Departament Amades. Produïda per 3Cat i El Terrat, el plantejament de la comèdia és original: un departament de la Generalitat dedicat a catalogar i preservar la tradició té com a missió secreta mantenir l’equilibri entre criatures mitològiques i la societat contemporània. Molt prometedor, però la polèmica ha arribat arran d’un ús obscè de la IA a la sèrie. El guió i les actuacions queden deslluïdes amb unes imatges que et treuen de la història, just el contrari del que fa una bona il·lustració: ficar-te de ple en allò que s’explica.
Excuses com la manca de pressupost no valen, perquè els il·lustradors estan mal pagats. I aquí rau la gravetat de tot plegat: com més precària és la teva professió, més risc hi ha que et substituesqui una IA, perquè els qui haurien de valorar el que fas (i el que aconsegueixes amb el que fas) ho consideren tan prescindible que ho menyspreen definitivament no pagant res pel que abans pagaven poc. Els traductors ja han passat per aquí, i els propers seran els escriptors i guionistes. Aleshores caldrà crear un departament que preservi la tradició d’aquelles feines que antany eren capaces d’endinsar-te en mons extraordinaris, en comptes d’expulsar-te del teu.