Els “estats anímics” d'Óscar Puente
EL PATI DIGITAL
Dimecres a la tarda, els estats d'ànim dins d'un dels AVE de Barcelona a Madrid fluctuaven entre la frustració per no arribar a temps a una reunió de feina llargament planejada i la resignació, o alguna cosa més. “Anem a 80 per hora”, ens comunica un familiar. I la gent què diu?, preguntem. “Que millor, que si anem així, deu ser per alguna cosa”.
El ministre de Transports, Óscar Puente, va dir ahir sobre el caos de les Rodalies a Catalunya que funcionarien i al final no ho van fer que no es tractava d'un problema de seguretat, i mirant a la càmera, no als maquinistes, va afegir que “quan baixi el souflé emocional” d'aquests, “s'arribarà a acords racionals”.
El “souflé emocional” s'afegeix a la “situació anímica” dels maquinistes, a la qual va atribuir fa un parell de dies la decisió d'aquells de convocar una vaga al febrer. Seria lloable l'interès del ministre per la salut mental dels seus conciutadans, però de sobte recordem que aquell benestar depèn en aquest cas de la cosa pública de la qual Puente és un dels màxims responsables.
L'hi van recordar ahir bàsicament els usuaris a través de les xarxes, aquells mateixos usuaris del “si anem així, deu ser per alguna cosa”. S'ha instal·lat la desconfiança, i dir a qui la pateix que baixi l'ansietat no sembla ser una bona resposta. Què li respondria un malalt a un metge que li diu així de cop i volta que no es posi nerviós?
“Ajudeu-me també a baixar el meu suflé emocional @oscar_puente, que són anys de vida perduts esperant @rodalies cada dia, ja no sé com gestionar això”, s'indigna @TemisNemesis.
“Baixar el suflé emocional diu… amb dos maquinistes morts en les últimes hores” (@FSeoane_)._ “El teu ministre més favorit, l'assot dels fatxes a tuiter, qualifica de 'suflé emocional' reivindicar unes condicions laborals dignes” (@Javijj68). “Suflé emocional” dels maquinistes versus embolic mental del ministre @oscar_puente_” (@nautet007).
És de sentit comú que els problemes no es resoldran ràpidament, però parlar de “souflé emocional” no és el més adequat en termes de comunicació política
Resulta de sentit comú admetre que els problemes, molts, enormes, que han acumulat trens, traçats, vies i d'altres no es resoldran ràpidament, però passar la càrrega de la prova, o de l'“estat d'ànim” als qui l'estan patint cada dia des de fa anys no sembla el més adequat, fins i tot en termes de comunicació política. Sobretot, en aquests termes.
Perquè són molts els anys en què la falta d'inversions, la deixadesa, les batalles polítiques han provocat que el servei de Rodalies deixés de ser un servei per convertir-se en una tortura, i això passa factura. Un estudi de l'any passat de la Universitat Rovira i Virgili establia que el 88% dels usuaris dels trens a Catalunya han notat un augment en ansietat, la depressió i el malestar físic, a causa del mal funcionament d'aquest servei.
Comunicació política. Hi pot haver elements de mala sort en alguns dels incidents que ha experimentat el transport per ferrocarril els últims anys, els accidents de l'última setmana mereixen un capítol a part. Però sens dubte sembla mala sort que els AVE a 80 per hora o amb quatre o cinc hores de retard coincideixin gairebé amb els anuncis del ministre Puente de viatges espacials a 350 km per arribar de Barcelona a Madrid i viceversa en menys de dues hores. Amb aquest ordit. I quan ens conformem si funciona de veritat el que ja hi ha.
Óscar Puente sempre ha estat molt actiu a X, i sap com funcionen aquestes coses. Estranya que justament el primer que fes és qualificar d'“estrany” l'accident tràgic d'Adamuz, per demanar immediatament que no es fessin “especulacions”. Com no recordar allò de l'efecte Barbra Streisand? També és cert que les especulacions havien de començar de totes maneres, per què afegir-ne més.
Alguns veuen en la insistència en els “estats anímics” de Puente un senyal que el ministre torna a l'estil que li ha donat tant joc a les xarxes, i si en són usuaris, ja saben quin estil és. El que ja es veu venir és que la treva política s'està acabant. El següent és quan se li acabarà la paciència a la resta.
