La crueltat
No cal aprendre a ser cruels. Ens ve de fàbrica. Forces destructives que ens porten a fer-nos mal i fer mal als altres. Cruel, etimològicament, ve del llatí crudelis, que defineix aquell que fereix per vessar sang, que es complau veient com la sang brolla de les ferides. I d’una manera poètica que ha perdurat, Nietzsche, ens va alliçonar de les nostres pulsions de mort, del risc d’acostar-nos per mirar directament a l’abisme perquè arriba el moment en què és l’abisme el que es mira en tu. L’abisme ja ens mira. El món de la crueltat sense màscares. I sembla que només estem interessats a estar de la banda de qui fereix i mira com brolla la sang, com suplica pietat l’atacat, més que pensar que això no és just, que hi ha altres maneres, que sempre acaba un sent el ferit, el massacrat.
La crueltat és enterament humana. Ens impel·leix a exercir-la el plaer, no la natura. Poder fer mal i fer-ne. L’amor, la justícia, la compassió són construccions externes que hem provat de col·locar dins de nosaltres, però l’equilibri sempre és fràgil. La crueltat ens va immunitzar. Vam veure les tones de morts a Gaza. La guerra de Putin a Ucraïna. Patrulleres destruïdes com en un videojoc, oblidant que tots tenim dret a ser escoltats i jutjats, que no hi ha lloc per a execucions sumàries. Una dona morta a trets al seu cotxe. Un president dient que aquella mort és una tragèdia perquè el pare d’aquella dona era seguidor seu i espera que ho continuï sent.
El nou despertar implica viure pitjor, però alliberar-nos de la crueltat de forts i covards
La crueltat de la humiliació, de l’insult, de l’amenaça. El plaer de tot això. De la mentida. De quan dubtes si el mentider és conscient que menteix. La crueltat ens paralitza i ens impedeix d’assumir que ens vol allà, quiets, en aquell lloc precís on ens pot fer mal.
Temps cruels una altra vegada, en els quals la gent sobra. Només els importem mentre consumim les seves escombraries, mentre votem correctament, mentre ens mostrem dòcils. El nou despertar implica viure pitjor, ser més pobres, tenir moltes menys coses, però, potser, alliberar-nos de la crueltat de forts i covards i quedar-nos amb la nostra petita crueltat, la que utilitzem per fer-nos mal a nosaltres mateixos, amb els nostres amors equivocats, apostes fallides, lleialtat al mal amic, al xaval del penal fallat.