Europa, entre la resistència i el deshonor
El març del 1938, Hitler forçà l’últim canceller de l’Àustria independent per què permetés que els nazis ocupessin el seu país sense resistència. Poc després, Hitler anuncià que les vexacions que, suposadament, patia la minoria alemanya a Txecoslovàquia havien d’acabar amb l’alliberament del domini txecoslovac dels Sudets, zona del nord del país poblada en gran part per alemanys. Txecoslovàquia decretà la llei marcial i semblà que havia aturat el cop. Però, el 15 de setembre, el primer ministre Chamberlain volà a Berchtesgaden per negociar amb el Führer, disposat a acceptar que les zones limítrofes amb Alemanya habitades per alemanys serien annexades per Alemanya. I entre el 28 i el 30 de setembre, a Múnic, Gran Bretanya i França obligaren Txecoslovàquia –que no va participar en la negociació– a cedir a Alemanya tota la zona dels Sudets.
Mai com aleshores han estat més clares les intencions d’un agressor, ni les vacil·lacions temoroses i errades dels seus adversaris. Perquè, annexionats els Sudets, Hitler anà per Polònia, al·legant els patiments de la població alemanya a Danzig. La Segona Guerra Mundial estava servida: esclatà l’1 de setembre del 1939. Com havia vaticinat Churchill, Chamberlain, que havia preferit el deshonor a la guerra, va tenir el deshonor i la guerra. Hem après aquesta lliçó els europeus? És obligada aquesta pregunta davant la descarada pretensió del president Trump de quedar-se amb Grenlàndia, en contra de la voluntat dels seus habitants i del país –Dinamarca– amb què està mancomunada. Potser equiparar les dues situacions sembla forçat, però no ho és de cap manera. Vegem-ho.
Els europeus hem d’actuar en la convicció que Trump no ens pot guanyar en decència i coratge
Hitler i Trump. Tots dos accedeixen democràticament al poder, que exerceixen legítimament. Però tots dos pensen que la seva elecció democràtica els dona patent de cors per burlar les normes i no respectar les institucions. Consideren que el seu poder és absolut, i que estan legitimats per fer tot allò que ells, per si sols, estimin com a bo per al seu poble. I, així mateix, creuen que poden desqualificar, escarnir, enganyar i humiliar els seus adversaris, als quals menyspreen i consideren no tan sols equivocats, sinó inferiors. I tot plegat sense comptar amb els homes i les dones que tots dos marginen com a deixalles humanes, que per a Hitler eren els jueus i per a Trump són els immigrants.
Hitler va fer saltar pels aires la República de Weimar. I Trump, si pogués, demoliria l’edifici constitucional dels Estats Units. Propicià un assalt al Parlament, una pàgina vergonyosa de la història dels Estats Units. Han estat diverses les ocasions en què s’ha referit a un hipotètic tercer mandat. I algun comentari equívoc ha fet sobre les properes eleccions de mig mandat. Trump es comporta sempre amb una arrogància insultant, barreja de fatxenderia insolent i prepotència macarra, que són els trets inequívocs d’una personalitat vulgar i esbiaixada. Humilia i avergonyeix el seu país.
La descripció que Sebastian Haffner fa de Hitler s’adapta com l’anell al dit al tarannà de Trump. Diu així: “L’única idea que va vertebrar tota la seva política es va condensar en una sola paraula, jo. No va perseguir cap altra meta, no va servir el poble, no va tenir cap concepte del que és un home d’Estat, sinó que únicament i exclusivament va satisfer el seu ego. Els seus motius es reduïen a un tossut amor propi. Els objectius que va perseguir, per ordre de preferència i sempre que no posessin en risc el primer, foren: 1r. Conservar i ampliar el seu poder personal. 2n. Venjar-se de totes les persones i institucions per les quals sentia odi, que eren moltes. 3r. Representar escenes en què fos protagonista”. I afegeix: “Un país dominat per un líder com aquest es converteix en un malson: caos constitucional i abolició de l’Estat de dret”.
La Unió Europea no pot cedir avui davant el president Trump, ni a Grenlàndia ni enlloc. Els europeus hem de clavar els peus a la sorra i aguantar. En la convicció que Trump no ens pot guanyar en decència, coratge i capacitat de sacrifici. Sense arrogància. Amb fermesa.