Homes que estimen les dones
“Jo per les dones tinc un amor profund i una admiració grandíssima. He estat un gran femeller, en el sentit bo de la paraula: les he estimat moltíssim. M’he enamorat de la seva passió, del seu afecte, de la seva generositat...”.
Qui parla? Julio Iglesias, en un vídeo que circula aquests dies per les xarxes. És sincer? Jo crec que sí. Molts homes adoren les dones de la mateixa manera que ell, pels mateixos motius. Recordo l’amor amb què em tractava el meu pare, com li agradava ser pare d’una filla; quan la meva mare es va tornar a quedar embarassada, ell volia una altra nena. Recordo l’amo de l’editorial on vaig treballar, el senyor Juan Grijalbo, que per Nadal anava personalment a les millors botigues del passeig de Gràcia a triar bosses de mà i fulards per a les seves secretàries. Recordo l’actitud de tendresa i respecte que vaig percebre al meu voltant, fins i tot per part de desconeguts, quan, acabada de convertir en mare, sortia al carrer portant el meu nadó...
La filla bonica, admirativa, complaent. L’esposa dolça, afectuosa, lleial. La mare consoladora i abnegada. Les secretàries, les minyones, sempre tan servicials. La Verge Maria, humil i obedient... Aquestes són les dones que homes com Julio Iglesias estimen. I seria tot molt bonic –i convertiria qualsevol denúncia en una mostra d’ingratitud, de pura “maldat”, com ha dit el cantant en el seu comunicat–, si no fos per un malentès: aquestes dones que estan convençuts d’adorar no existeixen. Ni tan sols quan són de carn i ossos.
Aquestes dones que estan convençuts d’adorar no existeixen
Les dones “ de veritat”, “femenines”, que aquests homes creuen que veuen no són de veritat, són de mentida. Generositat, afecte, abnegació, no són qualitats femenines: estan a l’abast de qualsevol; tampoc l’agressivitat o l’egoisme no són exclusius del sexe masculí. No som éssers de llum, no ho és ningú. Una altra cosa és que ens hagin entrenat per ser-ho o fer-ho veure, castigant-nos (encara que només fos amb el desamor) cada vegada que sortíem del motllo.
És fàcil que qui té més poder es convenci que estima i admira a qui, tenint-ne menys, viu a la seva ombra, al seu servei. La jerarquia pot ser de sexe, però no només. Quan moltes dones occidentals, blanques, instruïdes, ens anem alliberant de l’altruisme obligatori, d’altres, sense educació, sense recursos, sense papers, ens reemplacen, en qualitat d’empleades domèstiques, gestants subrogades, cuidadores. I, amb admiració i gratitud, se n’abusa.