La Generalitat planteja tallar Rodalies si hi ha un temporal o detecta riscos
Crisi ferroviària
Un protocol definirà limitacions de velocitat i altres mesures de seguretat
Passatgers a l’estació de Granollers esperant un dels primers trens de Rodalies que van circular ahir
L’informe preliminar de la investigació sobre l’accident de Gelida apunta a l’acumulació d’aigua com la causa més probable de la caiguda del mur de contenció que va provocar la mort d’un maquinista. Aquella possible relació directa entre el tràgic fet i la pluja ha portat la Generalitat a constatar que Rodalies no disposa de cap protocol que defineixi de manera clara què s’ha de fer en cas d’inclemències meteorològiques. Tampoc no queda clar què s’ha de fer davant un despreniment com el d’ahir a l’R1 o altres imprevistos que hi pugui haver en el dia a dia. Fins ara, sembla que ningú no hi havia caigut.
Quan n’han estat conscients els responsables del Departament de Territori, a més d’exclamar-se, han encarregat immediatament l’elaboració d’un protocol d’actuació específic per prevenir situacions de risc. Quan el dia va començar amb trens que tornaven a circular després de 48 hores d’aturada, la intenció de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, era que fos amb calma i mirant al futur per “contribuir a millorar l’operació”. La caiguda d’un talús a mitja tarda, sense pluja ni cap fenomen advers, va tornar a activar el gabinet de crisi i va obligar a accelerar els treballs. Responsables del departament, així com de Renfe, Adif i altres organismes vinculats com Infraestructures.cat, l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya van estar tancats a la Conselleria de Territori fins a altes hores de la nit provant d’armar un pla d’aplicació immediata.
Les interrupcions del servei seran generals o delimitades en funció de la situació d’alarma
És un moviment que van sol·licitar la UGT i CC.OO. En la reunió mantinguda amb els responsables de la Generalitat i Renfe dijous a la tarda. Tampoc no és cap raresa. Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) té des de fa més de quinze anys uns procediments d’actuació preventiva davant diferents escenaris: pluges intenses, temperatures elevades, baixes temperatures, vents forts i nevades. A cada escenari marca reduccions de velocitat i altres mesures específiques en funció dels nivells d’alerta enviats per Protecció Civil o els organismes meteorològics. El document també designa un responsable de cada àrea per posar-se al capdavant en cas de crisi. Això no evita que caigui un talús, com li va passar a l’operadora de la Generalitat
fa cinc anys a la sortida d’un
túnel a Sabadell, però pot facilitar la capacitat de reacció i marcar un criteri únic i clar
per a totes les parts implicades.
A Rodalies, fins ara, tot quedava en mans dels responsables de Renfe a Catalunya i de la Generalitat, que prenien decisions arbitràries sense cap consigna clara. És el que van fer el dilluns 4 de novembre del 2024, quan es va decidir paralitzar la circulació de tots els trens a mig matí per un temporal. La decisió llavors va deixar a milers de treballadors amb el camí d’anada fet, però sense saber si després podrien tornar a casa, veient-se obligats a buscar alternatives en autobusos i recorrent a familiars, coneguts i fins i tot desconeguts. Una cosa semblant va passar el 12 de juliol de l’any passat, quan l’ Agència Estatal de Meteorologia ( Aemet) va activar una alerta roja i el Ministeri de Transports va decidir suspendre la circulació a la tarda de Rodalies, així com els trens d’alta velocitat amb origen o destinació Barcelona. En aquella ocasió, com que era dissabte, els principals afectats van ser els qui tenien pensat anar amb tren a un festival de música a la capital catalana.
La idea que tenen a la Generalitat és que Rodalies estigui molt més relacionat amb la resta. Si una alerta sona als telèfons dels ciutadans i els recomana que es quedin a casa, el servei ferroviari s’adaptarà a aquesta situació de manera més o menys dràstica. Però alhora, es vol trobar l’equilibri i no deixar sense opció de mobilitat les 400.000 persones que cada dia es mouen amb tren, com reclamen les plataformes d’usuaris del transport públic, que ahir es van reunir amb el conseller de la Presidència i representants de Renfe al Palau de la Generalitat.
En aquest sentit, el plantejament passa per fer talls quirúrgics i limitats a la zona afectada, de manera que si hi ha un temporal que afecta la Costa Brava i el Maresme s’interrompi la línia que passa per allà però la de Manresa o els regionals de Tarragona puguin continuar circulant amb total normalitat. Una de les mesures més simples seria, per exemple, fer marxes exploratòries a l’inici de la jornada per poder detectar possibles vulnerabilitats en la infraestructura que puguin portar problemes.
El pla s’inspira enels procediments d’actuació preventiva que té Ferrocarrils de la Generalitat
“Si la mobilitat és una necessitat essencial de l’ésser humà, i fonamental per minimitzar els efectes del canvi climàtic, la protecció de les infraestructures de transport s’ha de concebre urgentment com un element estratègic”, apunta Joan Carles Salmerón, director del centre d’estudis de transport Terminus, que insta a millorar el manteniment i actuar de manera preventiva més que reactiva, igual com fan altres països europeus.
La reclamació és compartida pels maquinistes, que havien rebaixat la seva indignació fins que va tenir lloc el nou despreniment a Maçanet i es va tornar a obrir la caixa dels trons. Ningú no podia entendre com podien caure pedres a la via quan no havien passat ni 24 hores de les marxes exploratòries amb tècnics d’Adif i representants del sindicat Semaf.