‘Riure caníbal’, l’humor com a arma antifeixista
Estrena teatral
El Col·lectiu Las Huecas es transmuten en líders ultradretanes europees a ‘Riure caníbal’, a l’Espai Lliure
Les quatre líders ultradretanes de 'Riure caníbal', el nou muntatge del Col·lectiu Las Huecas
Com cal combatre el feixisme? Segurament hi ha unes quantes maneres, però al Col·lectiu Las Huecas se’ls ha acudit fer-ho a través del teatre, un llenguatge que coneixen bé. I d’aquí neix el seu nou espectacle, la sàtira política Riure caníbal, que van estrenar a Madrid, al Centre Dramàtic Nacional (CDN), amb polèmica, i ara arriba a l’Espai Lliure del Teatre Lliure.
“Tenim moltes ganes de veure com reacciona el públic català, perquè és una obra molt catalana, amb molta autocrítica”, declara Núria Corominas, una de les creadores, juntament amb Júlia Barbany i Andrea Pellejero. “Quan la vam fer a Madrid, des de l’esquerra ens criticaven perquè ens deien que no els podíem representar així, que calia conèixer l’enemic. Hi havia públic que se n’anava de la sala”.
Però Corominas es defensa: “Penso que és el que ens pertoca com a persones que fem teatre. I posar-nos en risc, perquè ja comencem a tenir una trajectòria i ara hem tingut el suport del CDN i el Lliure”.
“Nosaltres, la gent de teatre, som els que fem l’idiota, i ells, els polítics, han de fer política”
“Davant del creixement preocupant de la ultradreta, ens vam començar a fixar com feien servir l’humor, el posthumor, la cultura del mem, i com això es traslladava a com es comunicaven aquests polítics –continua Corominas–. La classe política poques vegades fa teatre, però sí que té formes de representació que s’hi acosten. I per això les portem al teatre, perquè es disfressen amb una cara satírica, i sembla que els bufons, els idiotes, siguem nosaltres. I no és així. Nosaltres som els idiotes, i ells han de fer política”, rebla.
Barbany hi afegeix: “Vam considerar que la gent de teatre ens acostéssim a la seva ximpleria, parodiant-los. Com les poses dalt d’un escenari? De què es pot fer humor i de què no? A la funció, la seva actuació se’ls acaba girant en contra”. Després d’èxits com Aquellas que no deben morir i De l’amistat, ara han fet un pas endavant: “Hem fet treball de personatges per primera vegada, amb quatre personatges de la ultradreta europea”.
Aquestes quatre polítiques “són i no són reconeixibles, sense caracterització”, aclareix Corominas. “Són racistes, els preocupa molt la identitat nacional i el mite fundacional de la puresa de la nació. Hem decidit fer-les molt idiotes, tot i que ja sabem que són molt llestes. Per això no creiem que es pugui empatitzar amb cap dels personatges”.
Lee también
L’argument de Riure caníbal parteix del moment que “els quatre personatges entren en una sala de teatre que després es transforma en una sala d’espera molt precària, molt desdibuixada”. La funció es fa amb sobretitulació perquè “entre elles parlen en anglès, i de tant en tant tenen el seu moment d’excel·lència en els seus idiomes”, aclareix Corominas.
“Però cap d’elles té l’anglès com a llengua pròpia i el parlen com poden, un anglès molt simple”, afegeix Barbany. “Gran part del procés creatiu va ser com representar aquests personatges”.
Per a l’ocasió, les actrius Judit Martín i Sofía Asencio s’han afegit a la troupe. “Tant el tema com la manera d’explicar-ho és cosa seva i nosaltres ens hi hem anat adaptant –manifesta Martín–. La Sofía i jo hem hagut d’estar molt a l’aguait perquè eren unes noves regles del joc. Elles fa temps que es coneixen i aquí han volgut fer comèdia des d’un altre punt que no és el gag i això, per mi que soc més mainstream, ha estat complicadíssim. L’objectiu era molt difícil, però s’ha aconseguit”.