Canalla, a l’escenari!
Reportatge
Els intèrprets menors d’edat són efectius i imprescindibles a l’escenari, però han de complir un seguit de requisits legals
'El barquer'. Repartiment de l’obra de Jez Butterworth que s’estrena al Teatre Lliure, amb dos papers de nena que interpreten quatre actrius
“Els meus fills encara van més bé a l’escola quan tenen funció”. Noemí Prat és la mare de Lía i Luca Gordillo, de 14 i 12 anys, que han estudiat a l’Escola Coco Comín de dansa i comèdia musical i que de tant en tant combinen els estudis reglats amb la participació en muntatges musicals. “La Lía va començar a fer ball com a extraescolar i de seguida va voler fer més coses, com ara claqué, i amb 7 anys ens va insistir molt que es volia presentar als càstings per al musical Billy Elliot. Demanaven canalla a partir de 8 anys, però tot i així la van agafar”.
Cada vegada que feia funció, tota la família hi assistia, també el petit Luca, que deia als seus pares que ell també volia fer allò. Dit i fet, al cap d’un temps els germans van coincidir al musical Oliver Twist que va dirigir Coco Comín. “Mai els hem obligat a res, sempre ha estat la seva opció. I haig de dir que dalt de l’escenari es transformen”, continua la mare. La Lía i en Luca canten, ballen i actuen, “i aprofiten els intervals dels assajos per fer els deures i estudiar; són molt responsables i han adquirit unes eines que els estan fent madurar”.
“Tenen molta memòria i molta capacitat per repetir, perquè els encanta repetir”, declara Daniel Anglès
Lògicament, la contractació de canalla als escenaris està molt regulada. “Fins als 16 anys no es pot treballar, per això cal el permís dels pares –declara la directora de producció del Teatre Lliure, Marta López-Orós–. I tot i les limitacions, sempre posem dos intèrprets per a cada paper, per repartir millor la càrrega que els suposa”. Ara, per a l’obra El barquer, de Jez Butterworth, que s’estrena el 5 de febrer amb direcció de Julio Manrique, hi ha dos papers per a dues nenes, que interpretaran de manera alterna Bruna Armengol i Elena Salvat (Honor Carney), i Bruna Luz i Nora Pàmies Ricart (Mercy Carney).
“Per contractar aquests intèrprets, en teatre o en un rodatge, es fa un procediment a través de la Generalitat de Catalunya –detalla López-Orós–, on cal especificar tot el pla de treball. Es fa una avaluació de riscos, com també es fa amb els adults, que cal que el Departament de Treball aprovi, de vegades posant-hi mesures correctores. I una cosa molt important: cap de les persones de l’espectacle que estan en contacte amb els menors pot constar en el registre de delinqüents sexuals”.
Lee también
A tall d’exemple, “de 7 a 12 anys poden treballar 5 hores màxim en un període de 7 hores”, diu la Generalitat. “La complicació és quan es fa gira, perquè s’han de demanar els permisos a cada comunitat autònoma”, afegeix la directora de producció.
López-Orós destaca la implicació de la canalla en els assajos i les funcions: “Són menors que normalment fan teatre com a extraescolar, i acostumen a tenir una passió, és a dir, ho viuen amb una alegria i un entusiasme bestial. L’altre dia els vaig dir a dues de les nenes que havíem d’anul·lar l’assaig de l’endemà i van tenir un disgust”. I recorda una curiositat: “A l’obra Santa Joana dels escorxadors, de Bertolt Brecht, que va dirigir Àlex Rigola l’any 2004, hi havia dos nens: eren Nao Albet i Oriol Pla”.
El director artístic del teatre Condal, Daniel Anglès, també té experiència amb nens artistes. “Recordo que a La bella y la bestia el nen que feia de Chip, la tasseta de la Señora Potts, només tenia 6 anys i de vegades, tot esperant sortir, s’adormia dins la tassa”. Anglès confessa que el moment de l’audició és el més complicat: “Em preocupa molt com gestionar-ho, perquè vols que ells no notin l’atenció del procés de prova i després perquè també sap molt greu el moment que has de descartar algú. Per això, el que hem fet, com en el cas de Fun home, és transformar-ho en una mena de taller, perquè no acabessin de tenir consciència que el que estaven fent era un càsting”.
Anglès detalla que aquest musical, que adapta la novel·la gràfica autobiogràfica d’Alison Bechdel, no és adequat per als menors, “per això vam fer que certes parts no les veiessin mai, que sempre les visquessin als camerinos, amb algú que els cuida i els ajuda amb els deures, perquè no acabessin d’entendre la dimensió de la funció”.
Ara bé, Anglès reconeix que els nens i nenes són molt professionals: “Tenen molta memòria, molta capacitat per repetir, perquè els encanta repetir, veure la mateixa pel·li cada dia, escoltar la mateixa cançó un munt de vegades... Doncs als assajos, igual”. I hi afegeix: “De vegades, dona més feina la gestió amb els pares”.
Per Coco Comín, “treballar amb nens suposa un esforç extra per aconseguir que estiguin concentrats, estar-ne molts pendents i escoltar-los; per tant, cal una dualitat com a directora-coreògrafa i com a persona que els cuida”. Però tot i això “donen més satisfaccions que un adult”. Ara bé, “així com els pares demanen un calendari clar i una bona organització, els nens també volen rebre instruccions clares, no pots fer com amb els adults i provar coses diferents. Ells són molt creients i a l’escola els ensenyem a tenir disciplina”, conclou.