Albert Serra i Rajoy: l'habilitat de ‘no fer res’
EL PATI DIGITAL
Albert Serra fa com Mariano Rajoy.
A vegades, la passivitat equival a una forma d'actuar. Rajoy ho posava en pràctica. “A vegades el més urgent és no fer res”, afirmava. Va convertir la manca d'acció en una qüestió d'Estat. No obstant això, era una paràlisi útil: mitjançant el silenci i el suport valuós del transcurs dels dies dissolia els conflictes, especialment aquells vinculats a les múltiples trames de corrupció que afectaven la seva formació. I així, el rellotge exercia el poder en el seu lloc.
El director Albert Serra no presenta escàndols de corrupció. Tanmateix, s’ha amarat de la visió de Rajoy per adaptar-la al seu context, el cinema. Afirma el següent després d’obtenir el guardó Arrebato de no-ficció dels Feroz pel seu treball sobre bous Tardes de soledad: “Tot ara és això d’acumular dades, collect data... Doncs en aquesta pel·lícula, la meva actitud va ser el contrari, delete data; no tenia cap idea, no volia tenir-ne cap, esborrar tot el que tenia, ni expectatives ni res, taula rasa, i amb innocència, amb curiositat, esperar, no molestar ningú, no molestar els actors i esperar que la pel·lícula anés apareixent amb aquesta innocència”. La pel·lícula es va creant pràcticament sola.
“Albert Serra (...) Dona amb una clau creativa crucial per aquest segle: no fer res”, indica @antonello. Ja que, realment, amb Serra i amb Rajoy no actuar és una mena d'acció. I, per això, no és que no fan res, sinó que justament fan res.
No fer res és quedar-se mandrejant entre els llençols. No fer res consisteix a observar com es deslliguen les gotes d'una canella de forma pausada. Contemplar sense fixar-se, percebre sense atenció. No fer res equival a presenciar un matx del Getafe. Cap gaudi. Cap propòsit. Per contra, fer res representa l'exercici de suprimir la mediació i el domini per permetre que els fets succeeixin. Dins de Fer res realment existeix un objectiu. Fer res es defineix com una inacció dinàmica per recollir resultats. Si ens referim a Serra, es tracta d'un film documental. Pel que fa a Rajoy, la resolució de les dificultats. Des de plànols ètics distints, persegueixen el profit a través del curs de les circumstàncies.
“Quan em preguntes què faig avui i dic ‘res’, no vol dir que estigui lliure, significa que estic fent res”, sintetitza d'alguna forma @introverts007.
Kafka té aforismes. En va escriure a Consideracions sobre el pecat. S’hi troba aquest: “No és necessari que surtis de casa. Queda’t a la teva taula i escolta. Ni tan sols escoltis, espera només. Ni tan sols esperis, queda’t completament sol i en silenci. El món arribarà a tu per fer-se desemmascarar, no pot deixar de fer-ho, es prosternarà extàtic als teus peus”.
Kafka no afirma que calgui estar inactiu. No suggereix que t'aïllis. Proposa ‘fer res’. No planifiquis cap projecte ni tinguis una intenció dirigida, només queda't, ja que es produirà una descoberta, encara que en desconeguis la forma. Tal com actua Serra: sorgirà un documental, però encara no sap quin.
Lee también
Malgrat que la tauromàquia generi rebuig, a Serra li ha sortit bé la jugada. Els guardons obtinguts ho certifiquen. Se sent tan segur del seu Tardes de soledad que sosté que té més qualitat que moltes cintes de ficció. “Vestuari fantàstic, fotografia fantàstica, so fantàstic, actors fantàstics, direcció d’actors fantàstics... I no els vaig dir res”. En altres paraules, no els va guiar ni donar pautes. “Ja veureu que això es posarà de moda i que la gent tindrà aquesta actitud”, afirma. Si esdevé una tendència, imitem Serra per produir art. Imitem Rajoy si el que pretenem és ser pur artifici.
