El repte de Carney a Trump
A Davos va tenir lloc la primera confrontació verbal entre Trump i el més audaç dels seus socis. Fou el primer ministre canadenc, Mark Carney, antic governador del Banc d’Anglaterra i del Banc del Canadà, qui en una intervenció de deu minuts va qüestionar amb raonaments ben estructurats les estratègies d'hegemonia mundial de Donald Trump.
Va utilitzar Tucídides i Václav Havel per construir un argument que representa un moment decisiu en els vincles tibants del president nord-americà amb els seus aliats de fa més de vuitanta anys. No va consistir en una lloança com la de Mark Rutte o la de quasi tots els mandataris europeus que han intentat seduir Trump per frenar les seves advertències de ruptura. Va ser una provocació dialèctica i política en una al·locució curta i ben estructurada. Pot tenir el poder, però no la raó.
Va citar la famosa obra de Václav Havel El poder de los sin poder, redactada per un opositor txecoslovac captiu que acabaria exercint la presidència i que va lluitar contra el règim comunista mitjançant les missives i poesies elaborades en el seu captiveri. Nombrosos trasbalsos històrics s'han forjat entre reixes. Em venen al cap figures com Gramsci, Soljenitsin, Lenin, Mandela, Rosa Luxemburg, Gandhi, Ho Chi Minh...
El líder canadenc va manifestar que no és possible residir en la falsedat encara que aquesta aporti avantatges.
L'al·locució de Carney exposa que “el poder dels que no són els més poderosos comença amb l’honestedat”. Prossegueix la narració afirmant que és impossible habitar en la falsedat malgrat que resulti profitosa per a aquells que la sostenen.
Els estats de pes mitjà necessiten col·laborar estretament atès que “si no ets a taula, ets al menú”. Trump, Putin i Xi Jinping disposen d'una gran influència. No obstant això, les nacions lliures han d'edificar un sistema inèdit que inclogui principis com la protecció de les llibertats fonamentals, el progrés ecològic, el suport mutu, l'autonomia i la preservació de les fronteres nacionals.
Es pot fer front a Trump i a qualsevol líder autoritari influent mitjançant la facultat de ser autèntics, evitant els enganys, centrant-nos en fets verídics, reforçant la nostra unitat interna i col·laborant mútuament. Aquestes virtuts defineixen l'esperit d'Occident, en lloc de l'ús de la coacció, la riquesa o el populisme. En cas que Trump ignori els seus socis, les conseqüències ens afectaran a tots, inclòs ell mateix; no obstant això, l'estructura global emergent ha de rebutjar la crueltat i prioritzar la consideració cap a tothom, sense importar la seva dimensió o vulnerabilitat.