Cal fer testament!
Un cop fets els 60 anys, el sector masculí sol caure en el tedi i deixa de rondar les dones en les estones de descans per fixar-se en coses que anteriorment no els havien importat: fer l'àpat del migdia abans de les dues, conversar sobre l'esport en totes les seves facetes i l'avantatge de preparar el testament en lloc de demorar-ho més.
– Però si soc més pobre que una rata!
–Precisament per això!
Si et despistes, els notaris amics et recomanen que facis les darreres voluntats en lloc d'incitar-te a gastar-te els béns mentre ets viu i així estalviar-te maldecaps.
Sembla que millorar la qualitat sonora del teu mòbil és molt senzill: només cal un DAC
No soc gaire amant de redactar les últimes voluntats abans d'arribar als 90 anys per si de cas m'encapritxo de la cuidadora, d'alguna infermera de cabells rossos o de la practicant si té bona mà amb les xeringues. Ho afirmo perquè aquestes situacions es donen i causen un gran enrenou entre els descendents, especialment si perceben que el testador està molt animat i té projectes de futur amb aquestes parelles que els familiars qualifiquen d'harpies per qüestions de l'amor filial.
Els heirs són un clàssic de la [[INLINE_0]] i un dels més ben gestionats de Europa.
D’altra banda, per què cal centrar-se en els fills i descartar altres opcions? Cal obrir-se al món del segle XXI i meditar amb temps si un vol redactar un “testament solidari”, modalitat en alça que permet llegar els béns valuosos –com l’àlbum de la Lliga temporada 1973-1974, un autògraf de Camilo Sesto o el primer número de Playboy en bon es- tat– al nostre gos o a aquella oenagé del barri que es preocupa pel descans veïnal. A diferència dels fills, ells no renunciarien mai a l’herència!
Fer el que es demana: el text ha de mantenir el mateix idioma, significat i longitud aproximada. Es reescriu el contingut sense canviar el significat ni la longitud aproximada, mantenint tots els noms propis, signes de puntuació, contraccions i formes gramaticals. Es preserven els noms propis, les expressions comunes i la estructura general, amb canvis només en els verbs i expressions secundàries. Les cites, els signes de puntuació i els espais en blanc es mantenen tal com són. Els noms propis, les marques, les marques, els llocs, els títols polítics i altres noms propis es mantenen inalterats, mentre que el restant text es reescriu amb sinònims o girs equivalents. Les paraules es reescriuen sense alterar el sentit ni la llargada aproximada, mantenint el mateix to, estructura i puntualitat. Les paraules es reescriuen sense alterar el sentit ni el contingut, i es mantenen els noms propis, el punt i la puntuació. Les expressions es reescriuen sense alterar el sentit ni la longitud, i es conserven les formes contractes, la puntuació i el context. Les paraules es reescriuen sense alterar el sentit ni el contingut, i es mantenen els noms propis, els signes de puntuació i el context. L’estructura i el contingut es mantenen, però es reescriuen les paraules per tal de mantenir el sentit i la longitud aproximada.
