El cargol treu banya a Perpinyà amb els 50 anys de La Bressola
Escola catalana a la Catalunya del Nord
De set alumnes el 1976 en una escola al barri de Sant Galdric de Perpinyà, fins a nou centres actuals amb 1.100 alumnes, La Bressola arriba al mig segle amb plena vitalitat a la Catalunya del Nord fent servir el sistema de la immersió lingüística en català.
Era una època que a la Catalunya que va quedar de la banda espanyola amb el tractat dels Pirineus es vivia “un moment d’eufòria” pel canvi polític, en paraules d’Enric Larreula, president d’honor dels Amics de La Bressola. És per això que, per iniciativa d’Eliseu Climent, es va crear el CELL, una coordinadora d’ensenyament i llengua dels Països Catalans, que aplegava totes les iniciatives que promovien la llengua.
La Bressola, les escoles catalanes de la Catalunya del Nord, celebra mig segle de vida
“I llavors ens vam assabentar que prop de Perpinyà s’havia creat una escola que ensenyava en català. Quan la vam anar a visitar, els set alumnes ens van cantar Cargol, treu banya, que en aquelles circumstàncies era com una mena d’himne revolucionari que ens va emocionar”, recorda Larreula.
De tot això es va parlar ahir al vespre al Palau Robert, en un acte del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya per presentar l’any Bressola, la commemoració de cinquanta anys d’educació en català a la Catalunya del Nord. El presentador, el cantant Julien, que va ser concursant d’ Eufòria, va revelar que ell també va treballar un any com a professor de música a La Bressola del Soler.
El conseller Francesc Xavier Vila va manifestar que la creació de La Bressola va ser “una heroïcitat en unes circumstàncies gens favorables”. “A la Catalunya del Nord, on s’havia trencat la cadena generacional del català i s’havia convertit en la llengua dels avis, van fer un acte de rebel·lia, de fe i d’amor cap als fills”. I va anunciar que la Generalitat, “que des de sempre, ha estat al costat de La Bressola, aquest any n’incrementa el suport econòmic”.
El president de La Bressola, Guillem Nivet, va declarar: “A la Catalunya del Nord, la identitat de la llengua catalana és molt complicada i fràgil a nivell lingüístic i social. La Bressola no és l’ensenyament de la llengua catalana, sinó la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. És, com diu el president d’honor, un miracle permanent”.
La directora pedagògica, Marta Ibáñez, va exposar el mètode de La Bressola, que té tres pilars: “La immersió; la verticalitat, barreja d’infants de diferents edats; i la pedagogia del projecte i la pedagogia cooperativa, posant l’infant al centre”.
Per celebrar aquest mig segle, tant el president dels Amics de La Bressola, Geoffroy Lourdou, com el comissari de l’any, David Altimir, van proposar de girar les tornes: “Si fins ara sempre hem vingut a buscar ajuda al sud, ara és el moment que us emmiralleu en aquest model pedagògic”, va declarar Lourdou. I Altimir va definir la història de La Bressola com “una gesta que té tres branques: la gesta política, la pedagògica, i la cultural”, rememorant la primera professora de la història que va fer immersió lingüística en català: Úrsula Ferrer.
A l’acte, al qual van assistir Jordi Pujol i Laura Borràs, l’actor Lluís Soler hi va posar la cirereta recitant de cor un fragment del monument literari que Verdaguer va escriure sobre la fundació mítica de Catalunya a Canigó, la muntanya que presideix el Pirineu més oriental, que es divisa tant des de les comarques del nord com del sud de Catalunya.
