Viure sense ànima
Espero i desitjo, com milions de persones, que l’adeu al vell ordre internacional no arribi a implicar viure sense ànima. L’ànima és l’animus o alè que il·lumina la consciència humana i desperta la capacitat de sentir, pensar i viure en equilibri racional i sensual. És civilització. És el motor que empeny des de l’interior de cadascun de nosaltres el respecte i el bon viure connectat a la dignitat de l’espècie i del que ens envolta. En suma, cuidar el cos, dialogar amb els altres, respectar la naturalesa, mantenir la salut del planeta i evitar un Epstein al servei del mal. Pura supervivència sense guerres i sense angoixes davant l’abisme dels malànimes.
Viure amb ànima té a veure amb els atributs de l’equilibri, amb el desenvolupament d’una sensibilitat interior que potencia el sentiment, la imaginació, la creativitat, el respecte, la bellesa i el diàleg. Conviure organitzats dins d’una ordenació que escolta, dialoga i respecta els qui no pensen com un, implica viure en el sistema menys dolent que conec: la democràcia. No és mai perfecta, però l’estabilitat, la pau social i un grau de justícia social són els objectius fonamentals que manté.
Negar el canvi climàtic i la reducció de l’ús massiu de les energies fòssils és trencar l’equilibri del planeta que sosté la vida humana i intensificar els desastres climàtics. Condemnar les polítiques socials generades per les democràcies europees després de la derrota del nazisme alemany, el feixisme italià i l’imperialisme japonès és suprimir la justícia social europea, imperfecta, però més justa que la dels Estats Units i la dels estats que no cobreixen la sanitat pública ni la seguretat social ni les pensions ni l’educació obligatòria. Rebatre la coexistència pacífica amb els emigrants d’altres races que treballen i no delinqueixen i sotmetre’ls a tortures, vexacions i expulsions massives mitjançant cruels agents fronterers d’extrema dreta és propagar el racisme, minar la convivència i encoratjar un nou terrorisme més temible que els anteriors.
Saltar-se les lleis internacionals que defensen la integritat dels territoris i proven d’evitar les invasions a matadegolla per part del veí més poderós és acceptar la invasió russa d’ Ucraïna, el genocidi de Gaza, l’extinció de Cisjordània, l’aniquilació del Sudan del Sud i de la República del Congo. Sense lleis acceptades i respectades per la comunitat internacional, cap nació, poble, comunitat o ésser humà es pot sentir segur que no serà esborrat del mapa impunement.
Algunes grans potències habiten en una realitat paral·lela, un joc de miralls convexos
Vivim a les portes d’un món malvat i sense llei, la qual cosa suposa fomentar els odis del passat. Falla el diàleg, falla el respecte i guanya la força bruta com en temps de les guerres de religió. Algunes de les potències militars i tecnològiques que avui dominen el planeta habiten en una realitat paral·lela, un joc de miralls convexos des d’on acusen les democràcies d’atemptar contra la llibertat d’expressió per no promocionar els preceptes del moviment MAGA i ser un perill existencial per a la civilització, quan el nou ordre imperial a què aspiren neix del poder de les armes més sofisticades i destructives de la història de la humanitat.
Davant aquest tipus de retrocessos i atrocitats, Europa ha d’actuar unida amb urgència, per sobre de la diversitat de pobles i cultures. Mantenir les llibertats i l’estat social de dret exigeix desenvolupar en un temps rècord tecnologia, productivitat i armament dissuasiu que ens donin la independència plena, i donar exemple a altres pobles que volen preservar el sistema democràtic i els drets socials.
Les democràcies europees s’han de protegir de la gestió dels algoritmes i dels biaixos utilitzats pels motors de cerca i de les produccions culturals que creen i imposen imaginaris de violència extrema i de pornografia satànica. Els partits polítics democràtics europeus han de mantenir una línia vermella davant l’extrema dreta que segueix els preceptes malvats de MAGA i que són els mateixos que estan deixant sense projecte polític un PP trasbalsat amb l’ objectiu de conquerir el poder sense mesurar-ne el preu.