Quatre anys després
Es compleixen gairebé quatre anys de l’inici de la invasió russa d’ Ucraïna i convé no oblidar que la guerra no va començar amb tancs, sinó amb relats. L’annexió del territori va venir precedida per l’annexió de la història. Des del Kremlin i els mitjans estatals es va aixecar un marc sistemàtic per negar la legitimitat d’ Ucraïna, vista com una anomalia alimentada per Occident i una traïció a la unitat eslava.
La memòria de la Segona Guerra Mundial va ser el combustible simbòlic d’aquesta operació. Després de l’ensorrament de l’URSS i el trauma dels noranta, la victòria del 1945 es va convertir en l’únic agafador moral inqüestionable de la identitat russa. Putin la va erigir en columna vertebral del relat postsoviètic: el 9 de maig va deixar de ser una data de dol per convertir-se en un ritual de poder. L’eslògan “Ho podem repetir” va transformar aquella victòria en una amenaça reiterada.
La guerra d’Ucraïna no va començar amb tancs, sinó amb relats
Dos mesos abans de la invasió, es va liquidar Memorial, l’oenagé que documentava els crims de l’estalinisme i sostenia una mínima higiene moral contra l’oblit. Va ser un preludi lògic: suposava un obstacle estructural per a la narrativa neosoviètica. Que la desnazificació servís de pretext per envair un país governat per un president jueu revela fins a quin punt la memòria es pot deslligar dels fets per actuar com a arma bèl·lica.
Ucraïna arrossega una memòria complexa: Holodomor, Xoà per bales, ocupació nazi, amb milions de combatents contra Hitler i una minoria col·laboracionista. L’agressió russa va accelerar la reconfiguració d’aquell llegat. Els bombardejos russos sobre el memorial de Babi Yar –un lloc sagrat de l’ Holocaust– van invertir els papers en l’imaginari. I al monument a la Mare Pàtria de Kíiv, la substitució de la falç i el martell pel trident ucraïnès va segellar la ruptura amb el relat soviètic.
Queda una altra dimensió: Europa. La seva memòria col·lectiva es va edificar sobre l’ Holocaust i la reconciliació franco-alemanya, però va deixar fora l’experiència del front oriental, terres de sang (terme de Timothy Snyder) on l’extermini nazi i el terror estalinista es van encavalcar. Per als països que van entrar a la UE en l’ampliació a l’ Est, el 1945 no va ser l’alliberament, va ser un canvi d’ocupant. Aquesta guerra va començar amb relats. Es podrà aturar quan la ficció dels imperis no trobi còmplices.