Woody Allen avergonyeix?
Durant anys, perdoneu-me, em vanagloriava de ser un dels mortals que havia entrevistat més vegades, set, Woody Allen. Teníem una pregunta pactada amb dos col·legues, Simon Pitts, de la BBC; i Markus Aicher, de la Bayerische Rundfunk: “Estic a punt de casar-me, què m’aconsella?” I l’hi repetíem amb ironia als festivals de Canes, Venècia, Berlín...
Konigsberg, que així es diu en realitat Allen, solia respondre que no era ningú per donar lliçons de parella. I que ens veia molt feliços amb la nostra vida de solters. Però ja no fem broma sobre Allen des que les insinuacions sobre la seva deriva pederasta s’han vist reforçades per la seva relació demostrada amb Epstein.
Amb la publicació ahir de la detenció de l’expríncep Andreu, fins i tot hem arribat a témer per la d’Allen. I hem començat a plantejar-nos si esborrar les seves entrevistes del currículum. He de dir en descàrrec seu que no va pretendre mai donar-nos ni donar a ningú lliçons de moral. Noam Chomsky sí que ens les va donar de lingüística i demostrant que hi ha estructures en el llenguatge que són innates, heretades, no apreses... Però... La seva foto d’octogenari amb la model de la maneta i Epstein de proxeneta al costat?
Amb la detenció de l’expríncep Andreu, fins i tot hem arribat a témer per la del cineasta
És un altre dels entrevistats a eliminar del currículum malgrat el matí inoblidable d’estudiant entrevistant-lo per a aquest diari (7/VI/1991) al seu despatx minúscul del MIT. Quan ja es va veure atrapat, el financer pederasta va fantasiejar en els correus que ara es publiquen sobre ajuntar Chomsky amb l’ideòleg MAGA, Steve Bannon, perquè el defensessin en un documental.
Volia posar el duo estrella de l’arc ideològic mundial al servei del comerç sexual del qual sembla ser que es beneficiaven. El pitjor és la dinàmica perversa dels famosos i la seva pretensió d’impunitat –i aquesta no ha estat aturada encara– que ho va fer possible. I de la qual em temo que els periodistes n’hem viscut també.
Pel que fa a Bill Gates, el creuament de correus amb Epstein sobre “les noies russes” i la venèria que va contreure... Espero que la seva oenegé i les grans inversions contra les malalties del Tercer Món compensin el seu ridícul. No vaig pensar mai que m’alegraria que no concedís a La Contra l’entrevista que li vaig demanar.
Algun col·lega des de Londres, encara en xoc per la implicació dels Windsor –també Sarah Ferguson era amiga d’ Epstein–, em suggereix que rentem les nostres culpes oferint-nos a entrevistar també les víctimes de la trama, més de 200 creuen els investigadors que son. Sospiten que n’hi ha a Espanya. I accepto la proposta.
