Llarder és un dels municipis que lidera en el rànquing dels pobles més rics d'Espanya, especialment posicionant-se en primer lloc a La Rioja, segons les dades públiques del 2022 proporcionades per l'Agència Tributària, dades basades en les declaracions de l'IRPF. La mitjana és de 34.724 euros bruts per habitant, una xifra que supera a la capital de La Rioja, en la qual la seva mitjana és de 31.344 euros bruts, i per tant es consolidaria com el segon municipi més ric de la regió de La Rioja.
La tercera es troba Nalda amb una mitjana de 30.373 euros per habitant. Li segueix Banys de Riu Tobía en quarta posició amb una mitjana bruta de 27.683 euros. I pel que fa a la cinquena, trobem Arnedo amb una xifra de 20.446 euros.
Municipi de Lardero.
Tot i això, segons les dades municipals, la localitat més pobra de La Rioja es troba en el municipi de San Asensio amb una medita total de 18.999 euros, una xifra tot just més alta que el SMI (Salari Mínim Interprofessional). Encara que siguin unes xifres molt baixes, el cert és que la seva renda mitjana ha augmentat una mitjana aproximada d'uns mil euros.
El segon municipi més pobre és Aldeanueva d'Ebre amb una mitjana de 20.320 euros. Després continuaria el municipi de Quel amb 20.484 € i en quarta posició estaria Cervera del Riu Alhama amb un total de 21.527 €. Per l'últim, el cinquè municipi amb menor adquisició econòmica és Pradejón, amb una xifra de 21.686 €.
La Banda Municipal De Lardero.
Bressol de la prosperitat
Llarder
Aquest poble de Lardero ha experimentat un creixement al llarg d'aquests últims deu anys, convertint-lo en el bressol de la prosperitat de Logronyo. A inicis dels anys 2000, Lardero tenia tan sols uns 3.000 habitants fins a consolidar-se com un poble d'uns 11.658 habitants. Actualment, s'ha convertit en una zona de residència per excel·lència per a aquells que tenen un poder adquisitiu alt.
Aquesta zona de La Rioja destaca sobretot per la seva activitat agrícola, com és el cultiu del raïm, pomes i peres. I per evitar el seu despoblament, en 1350 es va unir a Logronyo, gràcies al transport que connecta a totes dues llocs, que els separa tan sols uns quilòmetres de distància.
Vi.
Llarder prové del llatí 'lardarius' que significa cansalader. Això es deu a la importància de les salaons durant l'època de l'Imperi romà. A més, el nom de Lardero queda vinculat a la festivitat del 'Dijous Gras, que se celebra a tot Espanya el dijous anterior a Dimecres de Cendra: una tradició que convida als ciutadans a consumir qualsevol aliment que prové del porc, com és el xoriço o els embotits, per acomiadar-se del consum de la carn durant la Quaresma.
Una altra característica important de Lardero és que va ser un lloc molt popular durant l'Edat Mitjana: durant el Camí de Santiago, es coneixia Lardero com un dels llocs on els habitants brindaven menjar i refugi als pelegrins. I avui dia els larderanos (cagüeños) se'ls coneix per la seva hospitalitat i amabilitat.
En relació amb la seva riquesa, segurament està relacionada amb el fet que va ser un dels municipis fundadors de la Reial Societat Econòmica de La Rioja. Els seus objectius principals van ser construir carreteres i ponts, però sobretot impulsar producció del vi, un producte molt característic de la regió de Logronyo. Tots aquests canvis que ha anat patint Llarder, des dels seus inicis com un lloc agrícola i rural molt petit fins a convertir-se en un lloc molt important- han convertit a Llarder en el municipi més preuat que conserva la riquesa de tot La Rioja.
