En els últims anys, diversos estudis han posat de manifest l'impacte que les temperatures extremes -especialment la calor- tenen sobre el funcionament del cervell. Una investigació duta a terme a la Universitat de Boston durant una onada de calor esdevinguda l'any 2016, per exemple, va demostrar que els estudiants que viuen en pisos o habitacions sense aire condicionat aconseguien menys respostes correctes per minut i tenien una capacitat de reacció més lenta en proves d'aritmètica. I un altre estudi del 2006 va concloure que el rendiment laboral de les persones comença a disminuir amb temperatures en el lloc de treball per sobre dels 23 °C, veient-se una reducció de gairebé el 10% quan aquesta temperatura assoleix els 30 °C.
Tots els estudis fins ara, no obstant això, havien centrat la seva atenció en els entorns acadèmic i laboral i tenien com subjectes d'estudi persones joves o de mitjana edat. Tot i això, un estudi recent ha posat en el punt de mira les persones grans de 65 anys i l'impacte que té en la salut del seu cervell viure en llars en les quals la temperatura es troba fora del rang que es considera òptim, al voltant dels 20-24 graus. Els resultats de la investigació —publicada a The Journals of Gerontology—, obtinguts després de monitorar les temperatures de la llar i les dificultats d'atenció autoinformades de 47 adults de 65 anys o més al llarg d'un any, són clars. Les dificultats per mantenir l'atenció es dupliquen amb una desviació de 4 °C, tant per a dalt com per a baix, respecte a la temperatura òptima.
Hay una zona de benestar tèrmic (20-24 graus) i quan ens allunyem d'aquells rangs comença a veure's un empitjorament de la cognició
“L'estudi té interès i coherència amb altres estudis que s'han fet prèviament, encara que no en persones grans. Hi ha una zona de benestar tèrmic (20-24 graus) i quan ens allunyem d'aquells rangs comença a veure's un empitjorament de la cognició. L'estudi és important, a més, perquè se centra en persones grans, que són més vulnerables a les temperatures extremes”, afirma el neuròleg Javier Camiña, vocal de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
Una opinió que comparteix Amir Baniassadi, investigador del Marcus Institute for Aging Research (Boston, EE.UU) i autor principal de l'estudi, que considera que les seves troballes subratllen “la importància de comprendre com factors ambientals com la temperatura interior afecten la salut cognitiva en les poblacions que envelleixen”.
Lee también
Per què es produeix aquest impacte i per què és més preocupant en majors
Com explica Baniassadi, ja es coneixen diversos mecanismes que s'amaguen darrere de l'efecte que la calor o el fred extrems tenen sobre el funcionament cognitiu. Un exemple és la reducció del flux sanguini cerebral a causa que es bomba més sang a la pell per refredar-la —en el cas de la calor—. Un altre, que les temperatures elevades també provoquen deshidratació i un augment dels nivells de cortisol, dos factors que influeixen negativament en el funcionament cognitiu. “Tot i això, no sabem exactament en quina mesura contribueix cada mecanisme a aquest efecte general”, reconeix l'investigador.
No obstant això, tant ell com Javier Camiña ho expliquen d'una forma molt gràfica: un ordinador, si s'estan duent a terme moltes tasques alhora i s'estan utilitzant molts programes que demanden molts recursos, o prioritza a quin dedicar aquells recursos o es bloqueja. El mateix passa amb el cervell. “El cervell té una capacitat limitada de fer tasques alhora. Quan cal fer coses importants en la regulació de la temperatura, dedica una sèrie d'esforços energètics majors a aquella tasca, així que es queden més desemparades altres funcions com l'atenció o la memòria de treball, que són exigents energèticament. El cervell ha de prioritzar, així que deixa en segon pla les tasques cognitives”, explica el portaveu del SEN.
Els adults grans tenen més probabilitats d'experimentar els efectes de la temperatura i això no es limita només a la funció cerebral
Aquest procés es dona al cervell de qualsevol persona, independentment de la seva edat, però el seu efecte és significativament més gran en les persones grans, que ni tan sols necessiten temperatures excessivament altes o baixes per patir-lo. “El nostre cos gasta molts recursos per mantenir la seva temperatura central. Aquest procés es diu termoregulació. A mesura que envellim, es torna més difícil per al nostre cos regular la seva temperatura perquè els mecanismes ja no són tan efectius”, argumenta Amir Baniassadi.
L'investigador assenyala, a més, l'impacte que tenen sobre aquells mecanismes de termoregulació algunes malalties més habituals en la vellesa, com la diabetis, o fàrmacs d'ús habitual entre adults grans. “Com a resultat, en comparació amb les persones més joves, els adults grans tenen més probabilitats d'experimentar els efectes de la temperatura i això no es limita sol a la funció cerebral”, afegeix.
Mesures urgents en un context de canvi climàtic
Com puntualitza Amir Baniassadi, l'estudi es va centrar en un període curt de temps (un any), per la qual cosa no va buscar trobar canvis al llarg termini en la cognició dels participants. Tot i això, partint de l'evidència existent, l'investigador del Marcus Institute for Aging Research considera “molt probable” que, si l'exposició a la calor o al fred és prolongada i es repeteix dia a rere dia, aquell impacte cognitiu acabi derivant en un deteriorament cognitiu o, fins i tot, en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives.
“Molts dels factors de risc ambientals per a la malaltia d'Alzheimer es correlacionen amb viure als barris més calorosos d'una ciutat (més densos, amb menys verd, etc.). Crec que hi ha dos factors clau que contribueixen a això. Un és que les persones que viuen en cases més caloroses tendeixen a tenir una pitjor qualitat de son a causa d'això i està ben documentat que la falta de son condueix al deteriorament cognitiu amb el temps. I un altre factor és que, a causa dels impactes a curt termini en el rendiment cognitiu, les persones solen participar menys en tasques cognitivament exigents, la qual cosa, durant llargs períodes de temps, pot causar un deteriorament en el seu funcionament cognitiu”, reflexiona.
Lee tambiénJavier Camiña, neurólogo: “Ni sopas de letras, ni sudokus; hay actividades más adecuadas para prevenir enfermedades neurodegenerativas”
En dies de molta calor o molt fred s'ha de fer atenció a les persones grans.
En aquest sentit, i en un context de canvi climàtic en el qual totes les previsions apunten a un increment constant de les temperatures i de fenòmens meteorològics extrems com les onades de calor, Baniassadi considera que la investigació posa en relleu la necessitat “d'intervencions de salut pública i polítiques d'habitatge que prioritzin la resiliència climàtica per als adults grans”.
“Des d'un punt de vista sanitari, farien falta estructures que s'encarreguin de fer una supervisió de les persones grans que viuen soles, una espècie de suport sociosanitari per assistir a aquestes persones. I tenint en compte l'envelliment poblacional, és una cosa que cada vegada farà més mancada”, coincideix Javier Camiña. Aquest especialista destaca també la necessitat que, a un nivell més personal, les famílies i cuidadors adquireixin consciència de l'impacte que la calor té sobre la salut, especialment de les persones grans. En dies de molta calor o molt fred s'ha de fer atenció a aquelles persones, ja que moltes vegades la persona ni tan sols percep la calor o no té la capacitat cognitiva o física per fer alguna cosa al respecte.
Lee también
Amir Baniassadi, igual com Camiña, posa també el focus en el desenvolupament urbanístic (ciutats més verdes, amb menys cotxe i menys asfalt) i en la qualitat dels habitatges. “Les variacions de temperatura que observem als diferents habitatges del nostre estudi ens van fer veure que l'habitatge i la seva qualitat poden exercir un paper fonamental”, afirma l'investigador, que fa una crida per garantir que la població gran tingui accés a habitatges assequibles i resistents al clima. “Si no es garanteix això crec, lamentablement, que una part considerable de la població experimentarà aquests efectes cognitius, mentre que els qui tenen els recursos econòmics continuaran protegits, la qual cosa contribuirà a les creixents disparitats en matèria de salut en la nostra societat”, conclou.