Fa uns anys que la cultura està en lluita, i en concret als centres cívics. El més curiós és que aquesta cultura està gestionada per l’Ajuntament de Barcelona. Una lluita que recau en els treballadors, que des de fa temps pateixen un conveni del lleure obsolet, sense cap adaptació a la realitat i amb uns sous dels més baixos del sector. A més, la cultura es veu directament prostituïda, ja que els nous concursos de gestió cultural amaguen millores enverinades. Els treballadors esperen augments salarials i millores d’hores, però això té un preu molt alt: horaris interminables fins quasi la mitjanit, cap conciliació familiar i jornades partides. Com pot ser que cada quatre anys, amb cada nou període de gestió, tot vagi a pitjor? Els treballadors es veuen obligats a deixar la seva feina o a acceptar, sense negociació, unes noves condicions imposades.
Sense poder dinar adequadament, amb descansos fragmentats i obligatoris que allarguen artificialment la jornada laboral, amb rotacions constants i patrons d’horaris tan canviants que és pràcticament impossible aprendre’ls o portar una vida normal.
Neus Borrell
Barcelona