Darrerament es parla molt de la mobilitat a Barcelona, posant el focus en el cotxe o el carril bici. Però què passa amb el vianant? Com a usuari diari de les voreres de l’Eixample, observo com caminar s’ha convertit en una cursa d’obstacles: terrasses que s’expandeixen més del compte, patinets que circulen per on no han d’anar i obres interminables. Si realment volem una ciutat sostenible, el vianant hauria de ser la prioritat absoluta. Una ciutat amable no és només la que té menys fums, sinó la que permet passejar sense haver de demanar permís a cada cantonada. Recuperem l’espai per a les persones.
Marcos Félix Hernández
Barcelona
Mostrar comentarios