Diumenge vaig tenir la sort de veure l’obra de teatre La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra al teatre de La Llotja de Lleida. I ho poso en cursiva perquè, malauradament, i per la falta d’educació i de respecte d’alguns espectadors, vam haver d’aguantar uns quants telèfons mòbils sonant, i no un, ni dos, sinó fins a tres cops. I en moments clau de la representació, en què les paraules i els silencis et fan emocionar.
Es tracta d’una obra meravellosa, amb una càrrega dramàtica enorme i fantàsticament interpretada. I em faig creus del que deu ser haver de concentrar-se en un text extremadament difícil, tenint interrupcions contínues de persones que no tenen la decència de posar els mòbils en silenci. Només actors i actrius de la qualitat dels que estaven a l’escena en són capaços.
Com a lleidatana sento molta vergonya pel que va passar i vull enviar les meves disculpes a tota la companyia. I també vull aplaudir les paraules totalment encertades que ens va adreçar Àngels Gonyalons quan va acabar la representació, cridant l’atenció a les persones que amb una absoluta falta de respecte ens van malmetre moments molt importants de l’obra, especialment al final.
Alexandra Ferrero Bisart
Lleida