El Coliseum va engolir el bon inici del 2025 del Barcelona. L'embús de cada any es va repetir. La visita al dentista va ennuegar de nou. Els blaugrana van acabar trasbalsats i sense recursos després de caure en la trampa final dels de Bordalás, amb esbronc constant. Fora de les seves caselles, tampoc amb Flick el Barça no va ser capaç de guanyar a Getafe. Per cinquena vegada se'n va anar sense els tres punts i l'esperada reacció de campió de la Supercopa no arriba, ja que se li ha oblidat guanyar a la Lliga.
Ni marcant aviat el 0-1 es té un partit còmode o plàcid a Getafe. El Coliseum és un maó al qual és impossible clavar-li la dent. A més, la plaça al sud de Madrid s'ha convertit en un sudoku indesxifrable per al Barcelona des de fa temps.
És desplaçament és del tot menys encantador i amè. S'ha guanyat a pols el Getafe l'etiqueta de nosa oficial a la Lliga, sinònim d'haver de suar el que no està escrit per treure-li els punts, perquè els de Bordalás són especialistes a aconseguir que passin poques coses en la gespa, en enfangar el joc per reduir els espais i les ocasions.
L'estil dels blaus, als antípodes del ritme elèctric i la circulació alta que li agrada al Barça de Flick, fa cargolar-se en pols pica-pica fins al rival més zen. I el Barcelona va acabar per complicar-se malgrat avançar-se en el minut 10. El gol va ser un altre exemple que res en el camp del Coliseum no pot ser fàcil. Ni tan sols quan Pedri s'inventa del no-res una passada en profunditat que esquerda a tota la defensa local. Va rebre com si fos el nou Koundé, que va sorprendre amb el seu desmarcatge en diagonal, però el lateral francès no va poder regatejar a David Soria. Tot i això, el porter no va poder blocar la pilota i el defensa blaugrana, més ofensiu que mai, va saber com escurar-li la pilota i acabar introduint-lo a la porteria.
Feia cinc anys i quatre mesos, des del 2019, que el Barça no celebrava un gol en aquest escenari. Però ningú no podia cantar victòria abans d'hora. Menys si cap aquí. Perquè no es va moure un àpex el conjunt de Bordalás malgrat veure's per sota al marcador. Sinó que el partit va continuar sent aspre i brusc, ple d'interrupcions. Com si fos una pista d'automòbils de xocs superpoblada, en cada jugada hi havia una obstrucció i un futbolista queia acomiadat. Així s'embarbussava el joc i es consumien els minuts. El Getafe es fregava les mans i més quan Raphinha va rematar de cap al lateral de la xarxa en la segona oportunitat clara per als visitants.
Del possible 0-2 es va passar a l'1-1 en la primera aproximació de perill del Getafe. Enganyifa va xutar amb rosca i Iñaki Peña, titular a la Lliga després de ser suplent a la Supercopa, es va estirar per posar evitar el gol amb la palma de la seva mà esquerra. No va tenir sort el porter del Barcelona ja que el rebuig li va caure perfecte a Arambarri, que va marcar a porta buida. Encara millor per als madrilenys, garrepes en possessió però prolixos en intensitat, que gairebé sempre guanyaven els duels i no deixaven brillar Lamine Yamal.
El trident del Barça, de nou reunit, entrava molt poc en joc perquè totes les accions eren embolicades. I entre un mar de cames i cossos, un cop de cap de Lewandowski se'n va anar fora per poc sense que Koundé i Araújo poguessin desviar-lo a la xarxa.
Sense joc interior, Flick va intervenir amb l'entrada de De Jong per Casadó en el descans i el Barça va posar una marxa més. El partit es va convertir en un petit desori i d'una ocasió d'Arambarri es va passar a una altra de Lamine Yamal en l'altra àrea que va treure Duarte sota pals quan Sòria semblava batut. Aquella ocasió va animar al Barcelona, que a l'hora de la trobada va ficar Dani Olmo a la recerca de més imaginació i creació entre línies.
Els blaugrana es van abocar a atac, conscients que només els valia la victòria després del seu sot de novembre i desembre, i van començar a acumular córners i xuts bloquejats en el seu setge Sòria. Agonístico com pocs, el Getafe va semblar divertir-se més encara en aquells minuts d'aclaparament. Qualsevol altre s'hauria ofegat, però els blaus resistien de forma numantina.
Des de fora de l'àrea va provar De Jong trencar la rutina amb un cop amb la dreta però David Soria va volar per lluir-se. Va ser gairebé l'última ocasió perquè en la recta final amb prou feines es va jugar, una de les especialitats del futbol soterrani made in Getafe, el que va trasbalsar totalment els barcelonistes. Balde es va encarar amb Ismael, la qual cosa va provocar una altra batussa a les banquetes amb Gavi i Bordalás dient-se de tot i havent de separar-los. Grogues i més grogues en el temps afegit que li va fer gust poc d'un Barça fora de les seves caselles perquè va veure tallat el seu bon inici del 2025 i que va continuar aprofundint en la llegenda negra del Coliseum.
