“En un poble de muntanya, ella és la majordoma del capellà”, explica Josep Maria Miró sobre el monòleg que estrena dimarts que ve, 28 de gener, al teatre Heartbreak Hotel. “Sempre m’han fascinat aquestes vides, que s’entreguen a una vocació aliena –continua–. Acostumaven a ser les germanes dels capellans, però no sempre, esclar”.
L’actriu Rosa Renom és La majordoma, la protagonista del nou monòleg del dramaturg osonenc, segona part del tríptic de l’epifania, que es va encetar amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, estrenat per Pere Arquillué amb gran reconeixement de crítica i públic. “Aquell era un monòleg per a un intèrpret sense gènere específic –detalla Miró–, però ara és per a una dona. I la tercera peça serà per a un actor. Es va començar dient L’ermità, i ara es diu L’esguerrat. I no, no hi ha cap previsió de quan la farem. El tríptic parla de la destrucció de la bellesa”.
El text va sobre el poder, “la capacitat d’unes persones de dominar unes altres”, declara el dramaturg
A diferència del primer monòleg, on l’intèrpret es multiplicava en set personatges, ara només n’hi ha un, la majordoma. Ella no explica la seva història al públic, quan torna al pis de l’Eixample de Barcelona d’on se’n va anar ara fa trenta anys i hi va abandonar el marit i un fill de quatre anys. “Hi ha un receptor patent, que és el seu marit, però també la seva mare, el capellà...”, afegeix el dramaturg i director. “Ella estableix una relació amb el capellà i adopta aquest nom. En italià s’anomena ‘la perpetua’, que també ens explicaria molt bé el personatge que interpreta la Rosa”, manifesta.
“Són dos textos molt germans, però no hi ha continuïtat –especifica Miró–. El de La majordoma necessita una intèrpret com la Rosa. Durant el procés, han sortit coses que han acabat fent nosa, perquè és ella i la paraula: una intèrpret al servei d’un text. És una única veu en dos temps: el del present i el del passat. El personatge té una natura incerta, que la deixem a l’opinió de l’espectador. El text ha anat trobant l’actriu i ara no pot ser ningú més que Rosa Renom. Ella té la capacitat de mostrar la humanitat en escena”.
Lee tambiénPere Arquillué: “Potser és el viatge més bèstia que he fet mai”
Per l’autor, el monòleg va sobre el poder, sobre qui el té i com el gestiona: “El poder és la capacitat d’unes persones de dominar unes altres. Ara bé, el més poderós és qui té el poder sobre un mateix”.
Per la seva banda, Rosa Renom, que es manté discreta en la roda de premsa, apunta: “La majordoma xerra molt i la Rosa no gaire. A ella li agrada el ritual i això jo ho puc entendre, tot i que no vaig a missa”. I conclou: “El que és tan gran i tan petit del teatre és algú explicant i algú que escolta. Aquesta n’és la màgia”.
Lee también
El nou concepte de teatre que ha capit Àlex Rigola al Heartbreak Hotel ha facilitat que tot això passi. És la seva segona producció, en la qual també participa Temporada Alta, com ja va fer amb El cos més bonic..., per tant, també es veurà al festival gironí a la tardor, juntament amb una altra peça de Miró, El monstre, que va guanyar el premi Quim Masó del 2024. Val a dir que aquest trimestre el dramaturg es multiplica a la cartellera barcelonina amb tres muntatges més.
A la presentació als mitjans també hi havia Xavier Albertí, el director del primer monòleg i ara responsable de la il·luminació. I Narcís Puig, flamant director de Temporada Alta, que assistia a la seva primera roda de premsa com a tal. Puig va manifestar l’alegria de fer-ho al costat de Rigola, que és un dels responsables que ell ara sigui aquí.
